Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El febrer de 2014, la farmacèutica Gilead Sciences presentava els resultats econòmics del 2013, amb uns ingressos nets de 3.100 milions de dòlars. Un any després, aquest xifra s’havia multiplicat pràcticament per quatre. El motiu d’aquest increment es diu Sovaldi, que és el nom comercial del sofosbuvir, un medicament contra el virus de l’hepatitis C que es va aprovar a Europa al gener de 2014. A Catalunya i a la resta de l’Estat, està disponible des del novembre. El seu alt preu ha obligat els sistemes públics de salut a buscar estratègies per no renunciar-hi sense comprometre els seus pressupostos. Els experts coincideixen a destacar que, per primera vegada en la història, existeix la possibilitat d’eradicar el virus de l’hepatitis C i la infecció que causa. Al món, afecta uns 150 milions de persones, segons l’Organització Mundial de la Salut. A l’Estat espanyol, s’estima que hi ha 760.000 persones que porten el virus, uns 136.000 de les quals, a Catalunya. Alguns consideren que Gilead ha fet una “jugada mestra”, ja que va absorbir l’empresa que estava desenvolupant el sofosbuvir, i la patent, i l’ha posat al mercat, tot creant unes grans expectatives de beneficis per als seus accionistes. En un context de lliure competència, els medicaments també tenen un preu de mercat.

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

És molt gran, això que hem fet”, afirma Raymond Schinazi, investigador i professor de l’Emory University, a Atlanta, als Estats Units. I hi afegeix: “El més important és salvar vides, curar la maledicció de l’hepatitis C. Els diners per fer-ho es poden buscar. Fer recerca és molt car”.
Schinazi és el fundador de Pharmasset, l’empresa que va desenvolupar el sofosbuvir, un medicament contra el virus de l’hepatitis C. El 2011, Gilead va absorbir Pharmasset i, amb aquesta, la patent del sofosbuvir, que comercialitza com a Sovaldi. Es va aprovar a Europa al gener de 2014.

A l’Estat espanyol, està disponible des del novembre. A Catalunya, el Departament de Salut assegura que a l’agost havia començat a importar-lo. “Ens vam avançar perquè vam veure que arribava un canvi de paradigma”, explica Antoni Gilabert, director de la Gerència de Farmàcia i del Medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sovaldi és un dels anomenats antivirals d’acció directa i és el primer d’un nou grup de fàrmacs altament eficaços a aprovar-se a Europa. Són una nova generació de medicaments contra l’hepatitis C que ataquen directament el virus que la provoca, que afecta el fetge i que provoca complicacions greus a llarg termini com ara cirrosi, quan aquest òrgan deixa de funcionar correctament. A Espanya i a la Unió Europea, l’hepatitis C és la principal causa de càncer i de trasplantament de fetge.

“És la primera vegada que podem eliminar un virus i, amb aquest, la infecció que causa”, diu Schinazi. Malgrat la seua eficàcia, ni Sovaldi ni els medicaments que s’han aprovat després no poden administrar-se tots sols. Combinats entre si o amb uns altres medicaments, però, la seua efectivitat voreja el 90%. Són tan eficaços, com alts els seus preus.

Sovaldi “és eficaç en un nombre major de variants del virus, i això fa més difícil que apareguin resistències”, explica Ramon Planas, cap de la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Tampoc no se n’han descrit efectes secundaris. “És el company ideal d’altres medicaments”, assegura, però aclareix que “no existeix la pastilla miraculosa”. Es poden combinar entre si o amb ribavirina o interferó, fins fa alguns anys, els únics medicaments disponibles contra l’hepatitis, l’eficàcia dels quals vorejava el 50%.

S’estima que Gilead ha recuperat en només un any el cost d’absorbir Pharmasset i la patent del Sofosbuvir

En 2011, el sofosbuvir començava la fase tres de l’assaig clínic, la darrera abans d’aprovar-se. “Els resultats eren encoratjadors, però encara hi havia un cert risc que no funcionés com s’esperava”, recorda Schinazi. És quan Pharmasset, que cotitzava en borsa, va presentar el sofosbuvir a Alemanya davant les grans companyies farmacèutiques. En la subhasta, Gilead va adquirir Pharmasset per uns 11.000 milions de dòlars. “Deu haver guanyat aquesta quantitat en un any”, diu Schinazi.

John Martin era i és el president de la junta d’accionistes de Gilead, el seu màxim representant. La seua seu és a Califòrnia i opera en més de 30 països al món. A l’Estat espanyol, hi és des del 2004 i Maria del Río és la directora general.

Els ingressos es multipliquen

Segons els darrers resultats financers corresponents a un any sencer, el 2014, els ingressos totals de Gilead van ser de 24.900 milions de dòlars, més del doble que el 2013, d’11.200 milions. D’aquesta quantitat, els ingressos nets van ser de 12.100 milions, enfront dels 3.100 de 2013.
La venda de productes el 2014 va ser de 24.500 milions, enfront dels gairebé 11.000 de 2013. Pel que fa a la venda d’antivirals, com Sovaldi, les vendes van ser de 22.800 milions, gairebé el triple que el 2013, 9.300 milions.

En el comunicat de resultats de la companyia, Gilead afirmava que l’augment al darrer trimestre i en general en tot el 2014 “és degut principalment a les vendes de Sovaldi i d’Harvoni”, que es va llançar als Estats Units a l’octubre de 2014. En el moment del tancament de l’Anuari Mèdia.cat, era previst que Harvoni arribés a Espanya l’1 d’abril. Aquest nou medicament de Gilead conté dos fàrmacs en una única píndola: sofosbuvir i ledipasvir, un altre antiviral d’acció directa.

Gilead té fortes connexions amb l’Administració dels Estats Units. Un dels exemples més clars és probablement el càrrec de president de la companyia que va ocupar del 1997 al 2001 Donald Rumsfeld, que va ser secretari de Defensa del Govern de George Bush des d’aquell mateix any i fins al 2006. El 2005, arran de l’alarma mundial de la grip aviària, molts governs van fer una petició massiva de Tamiflu, entre els quals, els Estats Units, per preparar-se per a una pandèmia. Tamiflu va néixer a Gilead i la farmacèutica Roche el va adquirir el 1996, tot i que el 2005, i després d’anys de lluites legals, van arribar a un acord perquè Gilead continués beneficiant-se de Tamiflu.

Els ingressos nets de Gilead van passar de 3.100 milions de dòlars l’any 2013 a 12.100 milioms l’any següent

“No me’n penedesc, d’haver venut Pharmasset”. Schinazi respon així a la pregunta sobre si lamenta haver renunciat als guanys de Gilead. “No va ser la meua decisió, sinó la decisió de la junta d’accionistes de Pharmasset, que en aquell moment estava valorada en 3.000 milions de dòlars, i ells ens van posar més d’11.000 milions damunt la taula”.

“Som davant d’un bon producte protegit per una patent, i es vol treure benefici de la invenció i de la innovació”. Guillem López-Casasnovas és catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i fundador del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES). També va ser president de l’associació mundial d’economistes de la salut (iHEA, per la sigla en anglès) entre el 2007 i el 2013. “El cas de Gilead és peculiar, perquè compra una cosa que havia fet un altre i ho posa al mercat d’una manera esplèndida. Una jugada mestra que va fer que l’empresa pugés com l’espuma. No és el món ideal, però és el que tenim”.

A això s’hi afegeix, com descriu Casasnovas, que al mercat de la Unió Europea no pot haver-hi gaire diferència de preus. “Per què no són molt més baixos en països com Espanya o Grècia? Perquè pot donar peu al comerç paral·lel i que el producte que s’ha negociat, posem per cas, a Espanya, acabi a Anglaterra a un preu molt més baix que el que s’ha fixat allà”. A més, s’espera que aviat s’aprovin nous medicaments. “Vénen alternatives que faran abaixar el cost. Els accionistes esperen dividends i l’empresa vol recuperar la inversió”.

Però, quin és el preu de Sovaldi? Quan un medicament es registra en un Estat, la comissió interministerial, dependent del Ministeri de Sanitat, negocia amb el laboratori i fixa un preu màxim. Seran després les comunitats autònomes, però, qui compren els medicaments, ja que les competències en sanitat estan transferides.

Segons el Departament de Salut, el tractament amb Sovaldi costa uns 8.000 euros el mes per pacient. És a dir, uns 25.000 per un tractament de 12 setmanes. La durada varia, però, segons l’estat i l’evolució de la persona afectada i de la combinació amb altres fàrmacs. “En el cas del daclatasvir, un altre antiviral d’acció directa, la capsa per a un mes en costa 6.000. El preu de tots dos per a 12 setmanes s’apropa als 50.000”, informa Gilabert, del CatSalut.

Pel que fa a la despesa total en tractaments, en 2014 a Catalunya, segons dades del CatSalut, “l’hepatitis C ha suposat 30 milions d’euros, enfront dels 141 milions del VIH o dels 165 del càncer”. Totes tres dades, però, no es poden comparar, perquè “els nous medicaments contra el virus de l’hepatitis C s’hi han començat a introduir al llarg del 2014”. Si mirem els imports per pacient, l’hepatitis ha suposat 14.000 euros de despesa en tractaments per persona; el VIH, 6.000, i el càncer, 6.400. “Això es dispararà el 2015, perquè tractarem més
pacients”, pronostica Gilabert.

A Catalunya, segons les xifres del CatSalut, actualment hi ha unes 9.000 persones candidates a tractament amb antivirals d’acció directa. A Espanya, són unes 51.000 persones. La xifra d’afectats, però, és major. Es considera que es declaren aproximadament el 20% dels casos d’hepatitis. La infecció pot passar inadvertida durant molt de temps i les primeres fases, tot i el diagnòstic, es tracten només en casos puntuals. El 30% elimina el virus de forma natural.

A catalunya, unes 9.000 persones podrien rebre el nou tractament contra l’hepatitis

El ministeri improvisa

Les persones entrevistades coincideixen que el Ministeri ha improvisat. López-Casasnovas assenyala un risc afegit: “Finançar nous tractaments separadament, amb una partida extraordinària, pot establir un precedent, obre una dinàmica perillosa”, explica. “Si el Ministeri destina una borsa específica per a aquests tractaments, la indústria podrà demanar una nova borsa amb cada innovació”.

Aquest especialista en farmacoeconomia és membre del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i del Departament de Salut. El dia abans de la dimissió d’Ana Mato, l’anterior ministra del ram, hi havia programada una reunió periòdica del consell assessor, que, conta López-Casasnovas, es va anul·lar. “Contràriament a allò que caldria esperar en una situació com aquesta, des que Alfonso Alonso, el nou ministre, va prendre possessió del seu càrrec, no ens han fet cap consulta”.

A finals de 2014, el Ministeri de Sanitat va presentar una estratègia de tractament de l’hepatitis C molt restrictiva pel que fa als nous medicaments, i va espantar científics, metges i afectats. Les crítiques, però, van fer rectificar el Govern espanyol. En el moment de tancar l’Anuari Mèdia.cat, era previst aprovar el Pla estratègic per a l’abordatge de l’hepatitis C el 26 de març, que ha liderat el català Joan Rodés. “És una estratègia modèlica”. Així ho qualifica Rafael Esteban, cap d’Hepatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, coordinador del consens de l’Associació Espanyola d’Estudis del Fetge (AEEH). Es va presentar al febrer, i coincideix amb les noves recomanacions del Ministeri. Inclou la recomanació de tractar amb aquests antivirals “pacients amb malaltia avançada (fases 3 i 4 de la fibrosi) i aquells la patologia dels quals es pugui convertir en avançada (fase 2 i situacions especials de les fases 0 i 1)”.

El Ministeri preveu concedir un crèdit a les comunitats autònomes, que tenen les competències transferides, a 10 anys i sense interessos. Des del CatSalut, Gilabert explica que estan “expectants per veure com s’acaba resolent aquest tema”. “Si el Ministeri aprova una nova prestació, com en aquest cas, ha d’anar acompanyada d’una millora del finançament”.

“Passarem de no tenir cap pla, a tenir-ne 18: el del Ministeri i un per a cada comunitat autònoma, que haurà de decidir com adapta les recomanacions estatals”, opina Josefina Garcia, secretària de l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT). Respecte a l’aplicació de les noves mesures, desde l’ASSCAT ho resumeixen així: “S’està fent? Sí. S’està fent de manera equitativa i igualitària? No. Ens agrada l’esborrany del pla? Sobre el paper, sí. Però ara la pilota està en mans de les comunitats”.

Hi ha altres vies més enllà del sistema públic, i des de l’ASSCAT en tenen constància: la sanitat privada o Andorra. L’ASSCAT té constància que a la farmàcia Meritxell d’Andorra, al desembre, una capsa de Sovaldi, que equival a un mes de tractament, es va pagar a 18.990 euros.

Noèlia, nom fictici d’una voluntària de l’ASSCAT que vol mantenir-se en l’anonimat, ho té clar: “Quan es va aprovar el sofosbuvir, vaig reservar una part dels meus estalvis. Quan faci 60 anys, vull tractar-me. Espero poder fer-ho a la sanitat pública, però no esperaré”. Ella encara no rep tractament, tot i estar en fase 2. Està pendent de la propera visita al seu metge, a un hospital de referència, per saber si li prescriuran els nous antivirals. “He conegut casos en què, malgrat que els tractaments han estat efectius i han eliminat el virus, la lesió al fetge estava tan avançada que no s’hi ha pogut fer res. No m’arriscaré”.

“És un moment meravellós”, afirma Rafael Esteban, de la Vall d’Hebron, que descriu així la sensació que li produeix poder disposar dels nous tractaments, entre els quals hi ha el sofosbuvir per a les fases més avançades. Per a Planas, del Germans Trias, “és una revolució”. Opina que el sofosbuvir “ha tingut més campanya mediàtica, i la gent arriba a la consulta amb retalls de diari demanant-lo”. Per a Planas, però, les mobilitzacions dels malalts són “pel tractament, no pel sofosbuvir”. “És difícil dir: senyor, vostè té el virus de l’hepatitis C, però s’ha d’esperar a estar en una fase avançada, ja que, en algunes fases, podem esperar”.

El ministeri preveu concedir un crèdit a les comunitats autònomes per finançar els medicaments

El consens sobre l’eficàcia de Sovaldi, i dels antivirals d’acció directa aprovats el 2014, és generalitzat. El cost, però, és la principal barrera per facilitar l’accés al tractament amb els fàrmacs d’una empresa que ha multiplicat els seus resultats. En paraules de l’economista López-Casanovas, “cal prioritzar els recursos, com ho faríem a casa nostra”. Per a Gilabert, del CatSalut, “és una qüestió de fases”. Ara, tractar els més greus, “a qui no pot esperar amb la intenció de, amb el pas del temps i la rebaixa del cost, ampliar el nombre d’afectats que rebin els nous tractaments i ampliar també la detecció”.

Noèlia, de l’ASSCAT, explica que els emociona que la seua causa “s’hagi situat, per fi, en l’agenda política”. Creu, però, que esperar a introduir els tractaments més efectius en les fases més avançades pot tenir conseqüències, com ara la transmissió del virus. També, que cal descartar les combinacions amb interferó, amb moltes contraindicacions i efectes secundaris.
Els metges, les autoritats sanitàries, les persones implicades en el desenvolupament dels medicaments i els afectats coincideixen: per primera vegada, es pot eradicar l’hepatitis C. Els falta, però, posar-se d’acord també en el com i en el quan.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019