Informar amb llibertat

Informar amb llibertat, fàcil de dir i d’escriure, però cada cop més difícil de fer. Cada any, quan publiquem l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics, insistim en la paradoxa que suposa el fet que cada cop tinguem més mitjans de comunicació i més fonts d’informació i, alhora, cada cop tinguem més la sensació de no estar ben informats. La xarxa, que molts defensen com el gran tòtem de la llibertat i de la transparència, sembla que no està acabant de triomfar en la batalla contra els silencis mediàtics. Ha assolit victòries importants, certament. I està marcant el camí a la televisió, a la ràdio i al paper, certament també. Però la xarxa no és aliena al sistema. I el problema dels silencis mediàtics és que són sistèmics.

El refranyer diu que el dimoni en sap més per vell que per dimoni. I el sistema és vell, molt vell, capaç d’engolir-ho tot, ja sigui en paper, tele, ràdio o digital. És tan vell que ens podem arribar a identificar amb textos del segle xvii! Un exemple: “Una notícia és notícia pel fet d’estar publicada, sigui o no sigui nova: mentre estigui escrita, encara que sigui falsa, és una notícia”. Això és el que diu el personatge periodista recreat per Ben Jonson a la seva sàtira El comerç de les notícies, escrita el 1626. Una obra clarivident, sagnant i punyent que ens deixa reflexions com la següent: “És la impremta el que fa noves les notícies per a la gran majoria de la gent que, per descomptat, no creurà res que no estigui imprès. Per això tinc moltes plomes al meu servei i, si cal, d’aquí a uns quants anys torno a imprimir exactament la mateixa notícia, però canviant-ne la data, i resultarà absolutament convincent”. Pim-pam! 1626 i encara som allà mateix. O no: potser estem pitjor! Perquè al segle xvii tot girava al voltant de la impremta, mentre que ara ens resulta impossible escapar-nos de la teranyina que fan la impremta, afegida a la ràdio, afegida a la tele i, sobretot, afegida a la xarxa. Tot plegat forma un magma dens i alhora accelerat del qual resulta gairebé impossible escapar-se’n per respirar una mica i pensar amb el cap fred si allò que estàvem llegint, escoltant o veient era o no era realment una notícia.

Per això fem l’Anuari Mèdia.cat, per lluitar contra aquesta teranyina televisiva, radiofònica, impresa i digital que fa que només existeixi allò que hi surt, per molt real, rellevant o fins i tot transcendental que sigui allò que no hi surt. I cada any hi ha moltes notícies que no surten a la teranyina, al magma. Cada any hi ha milers de silencis mediàtics. De fet, cada mes n’hi ha. Cada setmana. Cada dia. Cada hora. Si els haguéssim de recollir tots, no donaríem l’abast. I, com passa a la xarxa, l’allau d’informació acabaria esdevenint soroll, que és l’altra cara del silenci. És per això, per trencar el silenci però alhora també per fugir del soroll, que aquest any ens centrem en dotze temes silenciats. Dotze temes, un per a cada mes de l’any, que tractem amb profunditat, fent periodisme reposat, sense presses, sense cap més pressió que la de fer-ho amb rigor, independència i esperit crític, que són els pilars que defensem el Grup de Periodistes Ramon Barnils.

A més a més, aquest any, fem un salt qualitatiu augmentant les infografies, posant-hi més color i, també, calendaritzant i contextualitzant tots i cadascun dels silencis mediàtics. Tot plegat, fet des de la més absoluta independència, perquè l’Anuari només surt al carrer i es penja a la xarxa si vosaltres ho voleu, si vosaltres el feu possible. L’única servitud, l’única lleialtat, l’única obediència de l’Anuari Mèdia.cat, sou vosaltres. Aquesta és la seva força, la vostra força!