Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Deia Descartes que pensava i després existia. Tenint en compte que cada vegada hi ha més persones que no pensen però existeixen (el Parlament n’està ple), la sentència resulta d’allò més desencertada.

Ara, amb la preponderància d’Internet respecte d’altres mitjans tradicionals, tenir presència a la xarxa resulta imprescindible per a l’existència de la qual parlava el popular filòsof francès. Allò tan típic de “si no estàs a Facebook, no existeixes” o “si no estàs a Twitter, no tens res a dir” són frases que marquen l’esdevenir de la societat actual.

Tots ens hem vist obligats a adaptar-nos a les noves tecnologies, fins i tot nosaltres mateixos, els mitjans de comunicació. De fet, als diaris ja no els serveix de res crear portades atractives, perquè el públic lector en potència no es troba als quioscos, sinó a Internet. I a la xarxa, mires i després, si t’agrada el que veus, compres. La nova realitat de les publicacions en paper, doncs, passa per Internet. Paradoxal? No pas.

Els joves (i no tan joves) es comuniquen i s’informen a través de Facebook, Twitter, Google… De la mateixa manera que el microones, abans de formar part del mobiliari de qualsevol cuina, era vist com un artefacte del diable, els diaris lleidatans s’allunyen del món digital com si d’un virus mortal es tractés. Però Internet, les xarxes socials i els diaris digitals, entre d’altres, no són els nostres enemics, sinó que poden arribar a convertir-se en els millors amics dels diaris en paper. Si estem a Facebook, existim als quioscos. Si estem al món virtual, existim al món real. I ens compren. Però ningú no diu que ens llegeixin…

Els mitjans de comunicació centrem tants esforços perquè la gent ens compri que oblidem allò més important, que la gent ens llegeixi. Diaris atractius, visuals, de periodicitats diverses i, sobretot, amb continguts llegibles i treballats, que reflexionin i facin reflexionar. Ens entestem a ser els més venuts sense cap mena d’interès a ser els més llegits. I si no som els més llegits, mai no serem els més venuts.

Així, doncs, només fomentant la lectura en fomentarem la venda. En el fons, ¿qui compraria un cotxe sense carnet de conduir? Ah, és cert, que hi ha cotxes que es poden conduir sense carnet… Artefactes del diable!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.