Canvis, millores, novetats, remodelacions, actualització rere actualització. Vivim immersos en l’era de l’estímul constant. Informació, informació i més informació. Dades, dades i més dades. Les païm? Poc que ho sabem. Ens quedem amb aquelles que ens interessen (o inconscientment amb aquelles que interessen que quedin). Algú selecciona i prioritza i nosaltres consumim. Consumim a ritme de servei llampec, a un restaurant de menjar ràpid, amb coberts d’un sol ús. Sovint ens sembla que no donem a l’abast i que si acluquem els ulls per un breu instant ja som caducs. Envellits, antiquats, fora de joc. A on ens duu el ritme frenètic en el què vivim? A desclassificar-nos? I com a periodistes? Ens relega a segona categoria?

Sigui com sigui, és la tendència dominant a Internet. La dictadura del minut a minut, de l’última hora, d’arribar els primers i de la imatge per sobre del contingut. Elaborem productes estètics per captar abans i millor el lector. Com si fos un client que remena ofertes i pesca la més llampant, la que li crida abans l’atenció. És la tendència dominant a Internet perquè és la tendència d’Internet, com se sobreviu i es creix a la xarxa. I podem no compartir-ne la filosofia i fins i tot boicotar-la i renunciar per tant a bona part del pastís cibernètic o bé podem fer-nos-en còmplices i maldar per adaptar-hi el missatge que volem transmetre. Aquest hauria de ser el nostre principal interès: difondre continguts i fer-los arribar al màxim de gent possible. Aliant-nos amb les noves formes de comunicació podem aconseguir-ho.

Som conscients que si volem jugar la partida a Internet i a les xarxes socials hem d’atraure el lector, renovar-nos constantment i estar a l’aguait de les darreres novetats en mitjans digitals, en noves narratives i en xarxes socials. Però el més important no és això: és que siguem conscients de quina és la darrera finalitat, que és informar i informar bé, destriant el gra de la palla i fent-ho de forma crítica, allunyada d’interessos que no siguin altres que els de formar i servir el ciutadà.

Per tant sí, ens restaurem, ens posem capes de pintura, ens maquillem i ens mudem. Tant com faci falta. Però fent-ho només per acostar-nos cada dia més al nostre darrer objectiu. Ens mudem per reviscolar. D’altra manera estaríem caient a les urpes del periodisme estètic que persegueix el clic més afamat per pujar esglaons d’algun rànquing amb doblers.

Lluny doncs de remodelacions estètiques per situar-se entre els primers a preu de saldo, apostem per renovar-nos per ampliar objectius i arribar més lluny, però amb la finalitat de sempre: fer periodisme. El periodisme que reivindica justament el Grup de Periodistes Ramon Barnils a través dels seus projectes, des de l’Anuari dels Silencis Mediàtics a la Col·lecció Periodistes. Perquè no ens cansarem mai de renovar-nos però seguim amb el mateix esperit de sempre, avui estrenem la pàgina web de Mèdia.cat el mateix dia que presentem l’Anuari dels Silencis Mediàtics que recopila 14 silencis mediàtics del 2014 investigant-los i aprofundint-hi. El podeu remenar aquí. Que vagi de gust. I llarga vida al periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.