Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El passat dijous 14 de maig El Periódico de Catalunya em sorprenia amb una portada contundent, desmarcant-se totalment de la resta de rotatius.  Mentre els diaris Ara, El Punt Avui i La Vanguardia donaven protagonisme gràfic al ministre Wert emprant diferents recursos, El Periódico sortia a primera amb dues fotografies separades per 70 anys de distància del mateix tema i el titular “Refugiats, torna el drama”.

L’actualitat periodística per unir passat i present venia del fet que va coincidir la inauguració de l’exposició “De la caiguda a la retirada. Report of Wide World Photo for The New York Times”, que es pot veure al Memorial Democràtic fins el 29 de maig, el mateix dia en què la Unió Europea discutia una proposta de repartiment de refugiats per quotes entre els seus països.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Feia temps que desitjava que algun mitjà fes aquesta relació: la de l’èxode republicà de 1939, −del qual fa mesos que es commemora el 70è aniversari − i la de l’èxode actual que es produeix, dia sí dia també, en aigües del mar Mediterrani.

I la manera més clara, sintètica i directa d’establir aquest lligam és, per mi, amb el llenguatge fotogràfic; perquè la representació visual de l’Exili republicà de 1939, va significar en l’àmbit de la imatge la construcció de la iconografia que ha marcat el desplaçament forçós de civils fins els nostres dies i l’espectacularització de la imatge del refugiat (1). De les diferents icones que es van fixar, la d’una massa de persones col·lapsant la frontera francesa és la que podem relacionar més directament  a nivell visual amb la dels refugiats actuals convertits en massa dins dels vaixells tal i com s’observa a la portada.

Ara bé, m’agradaria matisar sobre la tria d’imatges que ha fet el diari. La fotografia en blanc i negre porta com a títol “Soldats espanyols acollits al sud de França”, mentre que la de color es titula “Africans rescatats ahir al Mediterrani”.  Tot i que a nivell gràfic el resultat és perfecte, pel que fa al contingut em sembla erroni, ja que del gairebé mig milió de persones que va travessar la frontera francesa fa 70 anys la majoria no era militars,  igual que actualment els refugiats que es llencen al mar són també població civil.

Hi ha centenars de fotografies de dones, nens i avis camí de l’Exili, per tant se n’hauria d’haver escollit una on no hi apareguessin soldats, i així establir correctament l’analogia que en definitiva ens proposa El Periódico: la història es repeteix i les víctimes són les mateixes, civils que fugen de la guerra i la repressió.

Tot i el matís, considero molt necessari aquest tipus de missatges i crec que El Periódico va encertar de ple amb la portada.  Perquè igual fer memòria del nostre passat potser inspiri l’empatia necessària amb el present que vivim i despertar així la mobilització ciutadana davant la crisi humanitària actual. Ara bé, la realitat s’imposa i hi ha molta feina a fer: a la xerrada inaugural de l’exposició el públic no arribava a 40 persones; a la concentració #StopMareMortum que es va fer el mateix vespre davant la seu de la Comissió europea a Barcelona n’hi havia un centenar.

1. Des d’un punt de vista acadèmic, sobre aquest tema podeu consultar l’article “Vers une iconographie de l’exil. La mise en spectacle du refugié” publicat a L’Art en exil. Les artistes espagnols en France.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.