Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El cas Innova i el conjunt de detencions i imputacions que se n’han derivat les darreres setmanes han marcat l’agenda del mitjà on treballo. Sí, treballo a Reus.

Hem cobert els registres policials a casa d’empresaris i regidors imputats, hem fet guàrdies eternes als jutjats, hem parlat amb els advocats, el mateix jutge i, malgrat tot, ens hem quedat amb la idea que la major part del cas encara està sota secret de sumari. Un bàlsam per tranquil·litzar les consciències.

El que comento no respon a la realitat d’un únic mitjà sinó que, en general, els periodistes de la zona no han indagat en el macrocas que ja està dividit en una desena de peces judicials. Qui ha investigat ho ha fet des de Barcelona i qui té contacte diari amb els agents implicats ha quedat en un segon pla que s’ha limitat a fer d’altaveu dels moviments judicials.

Segurament em podeu etzibar que la precarietat que regna a les redaccions explica per què no s’han donat més eines per fer entendre un cas que afecta directament a la gestió dels serveis públics de la capital del Baix Camp. Sí, pocs periodistes mal pagats i una agenda que ens sobrepassa les forces i capacitats. Ara bé, la primera denuncia data del 2012.

D’altres m’etzibarien, en veu baixa, que és complicat treure l’entrellat d’un cas que assenyala cares tan visibles en una ciutat de pocs metres quadrats. La veritat és que s’hi barreja una mica tot però, finalment, i sense mala fe, aquests arguments tan sols ens serveixen per justificar perquè des dels mitjans locals no hem donat suficients eines a la ciutadania per entendre què ha estat passant amb el hòlding empresarial que gestionava més del 75% del pressupost municipal.

Després de pensar-hi molt suposo que, en general, el pilot automàtic ha guanyat la batalla i des de les redaccions no som conscients d’aquestes mancances perquè ja no les contemplem com a tasques pròpies de la nostra professió. La nota positiva de tot plegat és que això es pot revertir fàcilment.

No som jutges, ni ho hem de pretendre ser, però tenim la responsabilitat de visibilitzar al màxim els silencis mediàtics que ens envolten i oferint tota la informació possible perquè cadascú n’extregui conclusions pròpies. La recepta és fàcil: només cal preguntar-se més perquès després de cadascuna de les rodes de premsa o compareixences diverses. De fet, si avui parlem d’Innova és perquè algú, que desconeixia tota la cua que portaria, un bon dia es va preguntar perquè no n’entenia l’organigrama.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.