Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir va produir-se una protesta de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) i dels estafats del Forum-Afinsa durant el míting del president espanyol, Mariano Rajoy, a Barcelona. Els activistes van interrompre el discurs de Rajoy fins que van ser expulsats pel servei de seguretat del partit mentre eren colpejats per militants popularistes.

Els fets han tornat a posar sobre la taula la pràctica del que s’anomena “senyal editat” que el Partit Popular practica des de fa alguns anys i que en altres campanyes han emprat també altres partits, principalment el PSOE. A la pràctica això suposa que el partit en qüestió és qui grava les imatges del míting, on no deixa entrar cap altra càmera de televisió que les seves. Després envia les imatges a totes aquelles televisions o mitjans que ho demanen.

Com és fàcil d’imaginar, les imatges que el PP va facilitar ahir del seu míting no podia veure’s en cap moment la protesta. Només la interrupció de Rajoy i alguns crits de fons podien fer entendre que passava alguna cosa, però cap imatge dels activistes ni de la resposta violenta dels militants del partit.

Tot i això, les imatges de la protesta sí que van ser captades per diferents càmeres i han circulat àmpliament. Alguns dels redactors de mitjans –sobretot digitals- que cobrien l’acte van utilitzar els seus telèfons mòbils per prendre les seves pròpies imatges.

En aquest cas, també TV3 va poder informar-ne al Telenotícies Vespre, encara que per un motiu molt més casual. Segons han explicat fonts dels serveis informatius de TV3 a Mèdia.cat, la cadena tenia les càmeres preparades per entrar en directe a la porta de la sala on es desenvolupava el míting i per això va aconseguir captar tot l’incident des d’una posició privilegiada.

Però va ser l’única televisió que ho va aconseguir. La resta van haver de conformar-se amb imatges de més baixa qualitat o obviar l’incident.

La pràctica de restringir la presència de càmeres als actes electorals va començar ja fa algunes campanyes amb l’argument dels recursos i l’espai. Segons els responsables dels partits, garantir l’espai i la connexió a fins a una vintena de càmeres era sovint molt difícil. Des de les televisions va optar-se per adaptar-se i aprofitar per estalviar en recursos propis emprant les imatges cedides pel partit en qüestió; o resistir-se i explicar als seus espectadors que només havien aconseguit seguir el míting des de fora i avisar quan es tractava d’imatges cedides.

Des del Col·legi de Periodistes, així com diferents sindicats i associacions de periodistes o operadors de càmeres, s’ha protestat de forma repetida per aquesta pràctica, fins al punt que en aquesta campanya només l’ha continuada aplicant el PP.

Fets com els d’ahir són els que permeten comprendre la importància de tenir periodistes on passen les coses, i no refiar-se només del material que aporta una part interessada. També serveixen per mostrar fins a quin punt les polítiques d’opacitat no tenen cap sentit en l’era digital. Al final tothom ha pogut veure el candidat del PP de Sabadell colpejant l’activista de la PAH i l’escàndol no ha pogut evitar-se.