Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A Cabrera, a Barberà del Vallès, a Tiana, a Sant Cebrià de Vallalta hi ha periodistes amb qui hi he treballat o hi treballo que han decidit presentar-se a les eleccions municipals del 24 de maig. Segur que hi ha més casos. Molt bé. Cada cop és menys estrany i en tenim companys que fan el pas: Ángeles Caso, Antonio Baños i Albano Dante han decidit optar per la política, si bé aquests professionals s’han dedicat almenys últimament a la literatura, a l’opinió o a l’edició. David Fernàndez mateix exercia de periodista abans de ser diputat.

Als primers casos que em refereixo, però, hi ha companys actius i integrats en redaccions que han cregut ara compatible l’exercici del periodisme i la seva candidatura, sigui com a cap de llista o com a simbòlic suplent o com a número amb poca probabilitat de sortida. Surtin o no surtin elegits, així ho han cregut. Jo ho veig diferent.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El periodisme mai no ha estat neutral ni objectiu, els periodistes sempre hem tingut les nostres preferències polítiques, com els àrbitres tenen les seves preferències futbolístiques. Passa que cada cop les intentem dissimular menys. Un dia vam deixar de limitar-nos a informar utilitzant adjectius suposadament interpretatius amb uns o amb altres, un segon dia vam anar a una tertúlia i vam començar a opinar, un tercer dia vam signar un manifest de suport a un candidat i un quart dia vam presentar-lo en un acte. I tot això mentre estem en actiu i integrats en una redacció. El cinquè dia, el d’acceptar estar en una llista, sota unes sigles, com a independents o no, ha arribat.

Dedueixo que aquest és un nou símptoma de la crisi del periodisme, del reinventar-se al qual estem abocats des de fa uns anys, però sostinc que aquest canvi en la professió no té a veure amb el pas que van fer tants i tants metges o advocats. Perquè el periodisme, com la dona del Cèsar, no només ha de ser honrat sinó que ho ha de semblar. I anar a una llista electoral mentre segueixes estant en una redacció (i cobrint notícies de Política, així ho és en els casos que em refereixo al principi) no és compatible amb l’exercici.

Estem en una professió on la vida és molt dura, i on a vegades per arribar a final de mes hem de trobar els viaranys més estrambòtics i les justificacions més rocambolesques per justificar les nostres implicacions. Però avui, amics i companys de Cabrera, Barberà, Tiana i Sant Cebrià us he de dir que us estimo, però que només ho puc fer com a periodistes o com a candidats. Les dues coses a la vegada no es poden fer bé. Sort el 24-M.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.