Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Mentre llegiu aquest article, milers d’immigrants procedents de Birmània i de Bangladesh van a la deriva pel Golf de Bengala mirant d’arribar a Tailàndia, Indonèsia o Malàisia. L’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) ha calculat que són més de 8.000.

La majoria dels immigrants birmans són, de fet, rohingya. Un grup ètnic minoritzat a qui les autoritats birmanes no reconeixen com a poble ni com  a cultura diferenciada.

Les pèssimes condicions en què viatgen aquests immigrants -en mans dels traficants de persones- es veu agreujada per l’acció de l’armada indonèsia que ha optat per impedir que arribin a les seves costes.

Potser hem llegit menys sobre les repetides accions dels pescadors indonesis al mar d’Andaman. En contra del que els recomanen els guardacostes, han estat protagonistes de diversos rescats. El més destacat va ser fa tot just una setmana. Sis vaixells de pescadors indonesis van rescatar 794 immigrants rohingya que anaven a la deriva en dos vaixells i els van desembarcar a Aceh, al nord de l’illa de Sumatra.

El bloqueig de l’armada indonèsia contravé i conculca els drets essencials d’aquests immigrants. Parlem d’infants, dones i homes sense aigua ni menjar que es troben a la deriva. Negar-los auxili els aboca al límit de la supervivència.

I em direu que això que explico també passa al nostre mar, a la Mediterrània, i que també els dirigents europeus han apostat per barrar-los el pas i només ara, quan les xifres de morts s’acumulen de forma indecent, ha estat possible recuperar un programa comú de socors. I teniu raó.

Però he volgut parlar d’aquest col·lectiu perquè hi ha una dimensió que els fa doblement indefensos i doblement perseguits: la seva personalitat col·lectiva, el fet de tenir una llengua i una cultura pròpies. Com els passa als amazics quan són retornats al Marroc, els rohingya saben que si són deportats i retornats a Birmània els pesarà la condició d’haver sortit il·legalment del país i els pesarà encara més ser membres d’un poble que pateix repressió i invisibilització per part d’un estat que hauria de ser el propi i els va en contra.

Quan diem que els drets individuals són només una part petita dels drets humans i que el repte del segle XXI és complementar-los amb la dimensió col·lectiva d’aquests drets, estem parlant d’això: a Turquia pots ser pobre però ai de tu si ets pobre i kurd; a la Xina la pobresa és compta per milions però patiràs el doble si ets tibetà; a Mèxic la revolta zapatista no pretenia la independència de les nacions indígenes sinó deixar de ser mexicans de segona. A Birmània, el repte de la democràcia i el respecte als drets humans és encara un somni llunyà pel que cal lluitar cada dia. Però aquests dies seran doblement llargs si has nascut rohingya.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

  1. Klaus Combie

    La parte positiva es que sí está apareciendo en muchos medios mundiales…..