Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir al matí, Jordi Basté va dedicar l’editorial de El Món a RAC1 –el davantal- a la situació al País Basc amb un títol curiós: “Us heu fixat que del País Basc pràcticament ni en parlem?“.

Durant la seva intervenció Basté llista algunes de dades socials –nivell d’atur, fracàs escolar, crisi immobiliària, nivell salarial- per concloure que hi ha un nivell de vida molt més elevat que a Catalunya i després ho vincula –sense explicar massa bé quina és exactament el vincle- a la situació política catalana: “miren de reüll Catalunya per si s’escapa algun dret a decidir posar-se a la cua. Són molt llestos”. I finalment acaba acusant irònicament els bascos de desentendre’s del conflicte català: “tanta bava ens cau, a vegades penso que molts més litres a nosaltres que a ells quan ens miren a nosaltres”.

Sorgeixen moltes preguntes després d’escoltar l’editorial de RAC 1. Per exemple per què l’emissora més escoltada a Catalunya no en parla pràcticament mai del País Basc. O exactament a quins catalans els “cau la bava” pel País Basc i quins són els bascos que no corresponen a aquest suposat esforç català. I també quina és la relació entre Catalunya i el fet que la bombolla immobiliària no s’inflés allí de la mateixa manera que aquí. Però cal no oblidar que aquesta és una peça d’opinió i que, Jordi Basté, més que respondre preguntes fa una sèrie de reflexions.

Però el que sí que es podria demanar a un analista que té un gran altaveu mediàtic al seu servei una mica més d’informació abans de fer aquestes reflexions.

La vigília que a RAC1 s’assegurés que “viuen aïllats de les batalles” i que “Espanya els ha deixat en pau”, centenars de persones van formar un mur humà a Vitòria per tractar d’evitar la detenció de tres joves condemnats per militar a l’organització Segi, il·legalitzada per la legislació especial antiterrorista. Unes condemnes que només feien referència a l’activitat política dels joves i que es denuncia que van basar-se en declaracions extretes sota tortura. L’actuació de l’Ertzaintza per tal de fer efectiva l’ordre d’empresonament va tenir com a conseqüència desenes de ferits –incloses hospitalitzacions- i 18 detinguts més per desobediència.

ElMundo19-5-15Al llarg de dilluns les xarxes socials van omplir-se d’imatges i missatges explicant els fets, que també els van cobrir nombrosos mitjans, incloses algunes des de dins mateix del “mur humà”. Fins i tot van arribar a la portada de El Mundo.

Els fets de dilluns se sumen –quatre anys i mig després que ETA anunciés el final definitiu de la seva activitat armada- a una constant pluja d’actuacions policials contra advocats, grups de drets humans o mitjans de comunicació.

És evident que la situació al País Basc no és la mateixa que mentre es produïen atemptats, que hi ha un procés de reconciliació en marxa i que l’esquerra abertzale ha tornat a les institucions i en governa unes quantes. Però l’editorial de RAC1 és, com a mínim, desafortunat un dia després d’una acció policial que mostra que hi ha molts aspectes del conflicte encara per resoldre i que, ni de bon tros “Espanya els ha deixat en pau”.

Aquesta anàlisi ha estat possible gràcies a la proposta de diferents lectors.