Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

14 de maig. Vaga d’estudiants contra el decret del 3+2, el model que redueix a tres anys els graus universitaris i n’afegeix un al màster, i per una educació pública i de qualitat. Una de les demandes: “augmentar el nombre de màsters públics en detriment dels privats pel seu preu desproporcionat”. Twitter bullia des de primera hora i molts mitjans, com La Vanguardia, en van parlar a les edicions digitals de bon matí.

El mateix dia, al paper, aquest mateix mitjà responia, a doble pàgina, a la pregunta de què havien de fer els estudiants perquè els contractaren (versió web, reduïda). Lectura ràpida, dues imatges: Com més estudis, més ocupació i ‘Dosmileuristes amb màster’ [sic].

La principal font d’aquesta notícia era un informe d’una enquesta de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU), que s’havia presentat aquella mateixa setmana. Es veu que la majoria de persones amb un títol de màster guanya més de 2.000 euros bruts al mes (51%!). Això sí, només el 51% (del 51%!) treballa en l’àmbit específic del màster. “Estudiar surt a compte”, recorda el president de l’AQU. En concret, un any de màster, a uns 4.000 euros. I les beques Erasmus, que tant i tant ajuden també a trobar feina, s’han reduït.

Molts altres mitjans també se’n van fer ressò, tant de la vaga com de l’informe i de les bondats de fer estudis de màster. Ho entenc. Calia recollir aquests dos fets que, mira per on, han compartit dia als mitjans. Sí que vaig trobar a faltar, però, la unió d’aquests dos fets noticiables en una mateixa peça, o en una mateixa pàgina, relacionar aquests preus i les protestes. Són part d’un mateix fenomen i no té cap sentit que, d’una banda es transcriga la nota de premsa i, de l’altra, cobrim la vaga, com si no tinguera res a vore.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.