Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els atacs del Ministeri espanyol d’Ensenyament, dirigit per José Ignacio Wert, cap al model educatiu català han rebut una resposta dialèctica molt contundent per part del Departament català d’Ensenyament, presidit per Irene Rigau.

L’oposició de Rigau a la Llei d’Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) ha donat peu a nombrosos titulars contundents, inclosos alguns en els que la consellera assegurava que “faria el possible perquè la llei no s’apliqui la llei Wert”.

Però tota la tensió mediàtica s’ha centrat en un sol dels punts d’aquesta llei, l’obligació d’augmentar les classes de castellà a les escoles en detriment del català. I quan encara no queda clar quina serà l’estratègia de Rigau per impedir aquesta imposició judicial, arriba una denúncia que la consellera està fent tot el possible per aconseguir, no que la llei que sense aplicar-se, sinó que ho faci en altres aspectes més enllà del lingüístic.

Aquesta és la queixa de la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), una plataforma que agrupa docents i pares i mares d’alumnes que s’oposen a les proves de revàlida previstes per la LOMQE i que compta amb el suport dels principals sindicats del sector, les federacions d’AMPA i les associacions pedagògiques. Fins ara –i sempre segons dades de la XEI, 849 famílies s’han negat a què els seus fills realitzessin les revàlides de tercer de primària, el que consideren un èxit.

Però la resposta de la Conselleria d’Ensenyament ha estat pressionar els centres on estudien les famílies insubmises, responsabilitzant-ne les direccions de no haver evitat el boicot a les proves i obligant a repetir-les sota amenaça d’expedient en cas que es repeteixin els casos d’insubmissió.

Aquest zel a l’hora de fer complir la ‘llei Wert’ –que contrasta poderosament amb les declaracions públiques- a penes ha arribat als mitjans. Uns roda de premsa, ahir, de la XEI denunciant aquesta situació no ha aconseguit passar dels teletips d’agències com EFE o ACN i pràcticament cap mitjà li ha donat una mínima rellevància.