Autor: Joan Canela

La detenció de set alts dirigents de la FIFA va més enllà a la investigació sobre unes persones concretes que cometessin certs delictes si no que suposen una esmena a la totalitat a un sistema que ha funcionat durant, com a mínim, vint anys de forma sistemàtica per convertir els mundials de futbol en una màquina de fer diners per als dirigents federatius.

Amb les actuals detencions, els titulars escandalosos han arribat als grans mitjans. Només per posar dos exemples, La Vanguardia parla dels “escàndols de la FIFA”. El País de “l’escàndol de la FIFA posa en escac al futbol mundial”. Paradoxalment la premsa esportiva ha passat de puntetes sobre el tema, que avui només ocupa petits requadres a les portades. Una entrevista al porter Ter Stegen –que repeteixen Sport i Mundo Deportivo, per cert, titulant amb declaracions diferents i contradictòries del futbolista- i la polèmica de la previsible xiulada a l’himne espanyol durant la propera final de la Copa de Rei –a L’esportiu– semblen més importants.

Però els comportaments mafiosos de la FIFA no són nous. Durant el Mundial de Sud-àfrica de 2010, periodistes i mitjans d’aquell país van publicar demolidors reportatges sobre les condicions que la federació internacional imposava a la nació amfitriona, en aquell cas la més desigual del món i amb un 40% de població vivint en extrema pobresa. Exempcions fiscals per tots els productes importats per les empreses patrocinadores durant l’esdeveniment, jets privats, limusines, 300 cotxes amb els respectius xòfers, descomptes a hotels i bitllets d’avió i una reserva de llits hospitalaris, unitats de cura intensiva i ambulàncies. I això sols era la part legalitzada.

I això només seria una petita part. Només l’estadi Green Point a Ciutat del Cap va costar més de 60 milions d’euros. Va haver de construir-se de nou perquè segons la Federació l’antic estadi de la ciutat estava en una zona massa marginal i “mil milions d’espectadors no poden veure barraques i pobresa a aquesta escala”. La factura final d’aquestes condicions es calcula que va superar els 6.000 milions de dòlars.

La premsa sud-africana va denunciar els fets. City Press, el tercer diari més venut a Johannesburg, va obrir tota una portada amb el titular “La gran estafa sud-africana de la FIFA”. Al reportatge un membre del govern definia els responsables de la FIFA com “una colla de goril·les” i “uns mafiosos”. El setmanari Mail&Guardian –el més prestigiós del país- va haver d’anar a judici per aconseguir una còpia dels contractes d’explotació del Mundial que el Comitè Organitzador –participat per la FIFA- li negava amb l’argument que era “una organització privada”. Va descobrir que era habitual l’exigència de pagaments en negre i a paradisos fiscals. Craig Tanner va produir el documental Fahrenheit 2010 on contraposava les esperances de la gent en el Mundial amb els costos que aquest tenia per concloure que “la FIFA és un mal soci”.

Durant tot aquell temps Sud-àfrica estava plena a vessar de periodistes internacionals. Els principals mitjans globals hi tenien equips enormes cobrint els esdeveniments esportius i també peces de context: Com vivien els sud-africans, la il·lusió pel Mundial, les restes de l’apartheid, la pobresa, la delinqüència, els fantàstics parcs naturals i platges verges… Les denúncies dels mitjans locals, però, van passar totalment inadvertides. Pràcticament ningú va fer-se ressò del malestar sud-africà amb les formes de la FIFA.

També és cert que això podia comportar problemes: La federació vigilava estretament i atorgava i retirava acreditacions de forma unilateral sense dret a apel·lació. Es tractava, com et recordaven tantes vegades, “d’un esdeveniment privat”.

Joan Canela va cobrir el Mundial de Sud-Àfrica com a freelance.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019