Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

D’entre els valors clàssics i tradicionals del periodisme, a les escoles sempre es parla del rigor i l’objectivitat –ja ens entenem-, i també de la immediatesa. El que ha passat però, és que no hem revisat les línies mestres i hem acabat ofegats per aquestes traces. El rigor ha quedat trepitjat pel sentiment i la força empresarial, l’objectivitat és un miratge davant dels interessos polítics i la immediatesa…. La immediatesa, què?

Els mitjans escrits van viure el seu particular terrabastall amb l’aparició d’internet. Mitjans exclusivament digitals primer i adaptabilitat al nou medi després, van deixar l’exclusiva dels diaris en paper mullat. De sempre hem sabut que la televisió és poc àgil de cintura i que moure una coma suposa activar periodista, càmera, regidor i tota la família. Davant d’això, la ràdio prenia avantatge. Els que hi hem treballat sabem que, davant la noticia, només has d’esperar unes condicions tècniques mínimes per abocar-la. El problema és que aquest esquema clàssic serveix per a poc actualment. L’aparició de les xarxes socials ha enfonsat l’oligopoli comunicatiu per a convertir-lo, d’alguna manera i així molt per sobre, en un ‘demopoli’.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així, i si bé hem adaptat de forma més o menys elegant els mitjans, no ens ha passat el mateix amb els valors que els fan forts o febles. Amb la immediatesa el que ha passat és que l’hem acabat convertint en anti periodística perquè assumim que tota immediatesa és bona, suposem que és un valor intrínsec al periodisme i hi ha moltes vegades en que no és així. Moltes més de les que ens pensem. En aquest canvi de paradigma, la immediatesa comença a anar a remolc de la reflexió, de l’anàlisi i del contra anàlisi. Això vol dir que els mitjans més clàssics han de dimitir d’allò immediat? Per descomptat que no, al contrari, han de treballar amb més ràbia per aconseguir recuperar una posició preferent. Però al mateix temps, seria suggerible, que es redistribueixin els esforços per treballar en dues velocitats paral·leles. Pausa i nervi al mateix temps.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.