Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

lavanguardi3-6-15La pregunta que la direcció d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) formularà als seus militants sobre el procés sobiranista ha rebut per tots costats. Titulars de premsa, analistes i ciutadans des de les xarxes socials han coincidit a definir-la com recaragolada, confusa i, en el pitjor dels casos, tramposa, ja que només permet rebutjar el procés o adherir-s’hi només si respecta la legalitat vigent, el que a la pràctica el faria inviable.

Però no tothom ho veu igual. La Vanguardia veu la pregunta del tot normal i correcta i n’informa sense destacar-ne les contradiccions. Talment com si no passés res.

Així, El punt Avui titula irònicament “La gran pregunta” –per la seva extensió- i destaca que la direcció del partit la veu “clara”, amb les cometes de qui vol recalcar que és un punt de vista no compartit. Ara posa l’accent en el conflicte intern dins d’Unió amb un “Duran no cedeix” i especifica que les sis condicions de la pregunta allunyen la formació del full de ruta pactat per CDC i ERC. També El Periódico destaca aquesta incompatibilitat amb el que proposa Duran i Lleida amb el que ja s’havia pactat per l’endemà del 27-S.

I davant aquesta unanimitat en la interpretació, La Vanguardia no hi troba res estrany. En portada titula que “Unió pregunta a la militància si dóna suport al procés dins de la legalitat” i ja en planes interiors “Unió fixa sis condiciona a la pregunta a la militància per seguir amb el procés”. L’article, signat per “redacció” es limita a explicar la roda de premsa durant la qual el secretari general del partit, Ramon Espadaler, va presentar la pregunta sense oferir cap lectura analítica ni contextualització. L’única nota negativa que s’admet és que no hi va haver consens sobre l’enunciat al Comitè de Govern d’Unió, però tampoc s’especifica quins van ser els motius del desacord.

LaVanguardia24-11-14La sobrecobertura acrítica de La Vanguardia amb Duran no és nova i es repeteix periòdicament. Com a exemple recent hi ha la petició de Duran de centrar la política en el benestar social durant la presentació d’una plataforma de debat el novembre passat. El rotatiu va dedicar llavors a aquestes declaracions el titular principal de portada, com si es tractés realment d’un canvi de rumb en la política catalana i no un intent de continuar parlant de l’encaix català a Espanya però amb altres paraules.

Ja s’havia viscut un altre cas similar quan Duran va dimitir com a secretari general de la coalició Convergència i Unió. La capçalera del Grupo Godó li va dedicar dues portades seguides –més que cap altre rotatiu- i en el titular assegurava que el polític feia “un pas enrere”. El fet que es mantingués com a líder d’UDC, portaveu del grup al Congrés espanyol i president de la Comissió d’Exteriors d’aquest mateix Congrés no va semblar prou rellevant.

Però segurament l’exemple més paradigmàtic d’aquesta relació politicoperiodística el podem trobar a les tres portades consecutives que La Vanguardia va dedicar-li al líder socialcristià el setembre del 2013. La sèrie va començar amb un article de Duran i Lleida destacat en portada on defensava la tercera via. L’endemà el titular principal anunciava la suma del PSC al suposat nou espai polític i encara el dia després La Vanguardia considerava que la notícia més destacada del dia era que “Duran transmet a Rajoy que la consulta és la solució”. Dos dies més tard, en cobrir el debat de política general, el diari titulava –coherent amb la importància de les declaracions prèvies de Duran- que “Mas accepta una pregunta que inclogui la tercera via”.

LaVanguardia25-9-13LaVanguardia24-9-13LaVanguardia23-9-13

Un Comentari

  1. Jaume

    I a Catalunya Ràdio i TV3, que són públiques, mai.