El President dels EUA, Barack Obama, va signar dimarts a la nit la Freedom Act, la llei que substituirà la Patriot Act i que per primer cop en dècades posarà límits a les activitats d’espionatge massiu de les agències de seguretat.

La llei té molta relació amb les filtracions de l’exanalista de la CIA Edward Snowden, qui encara es troba exiliat a Moscou, però que ha vist assolit el seu objectiu de defensar els drets dels seus conciutadans –el debat als EUA es limita pràcticament a l’espionatge intern- dels excessos governamentals.

Així li ho reconeix, per exemple, l’Ara, que titula el reportatge “La gran victòria de Snowden sobre l’espionatge”. Menys destacat, però igualment important, El País recorda el rol de l’exanalista en aquests fets.

En canvi El Mundo resulta molt més gasiu. En l’article titulat “Els EUA retallen el poder de la NSA” només se cita Snowden al sisè paràgraf i se li atribueix un “paper central” en els canvis legislatius, però només de passada i després de referir-se a The New York Times.

Aquest menysteniment per part del diari d’Unidad Editorial pot entendre’s com un acte de coherència. Un perfil d’Snowden publicat el juny del 2013 i signat pel mateix corresponsal que ara explica la retallada de la NSA, el definia com un “Mortadel·lo”. I això només al titular. Al llarg del text el periodista no estalviava adjectius cap a l’exanalista: “un tipus que va suspendre el GED [graduat escolar]”, “sense amics”, “voluble”, que “devia pensar que l’agència d’intel·ligència estatunidenca [CIA] era la versió anglosaxona de les Carmelites Descalces”, incapaç de “pensar una fugida” i ni tal sols de “mirar a internet els preus dels hotels a Hong Kong”. L’article, a més, oferia dades com que la companya d’Snowden apareix en fotografies “seminua en infinites postures en les quals revela més flexibilitat que una serp pitó”.

La cobertura de El Mundo no va ser un fet aïllat. Les revelacions de Snowden van ser rebudes a molts mitjans amb reportatges que posaven en dubte la seva acció i columnes on tranquil·lament s’assegurava que aquestes pràctiques “ja se sabien” o que la seva denúncia era “inútil”. Mentrestant, el context en què va desenvolupar-se l’extensa maquinària d’espionatge –intern i extern- dels EUA passava pràcticament desapercebut.