Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El pacte per aconseguir un govern de progrés al País Valencià s’està descobrint molt més complicat del que alguns havien previst. Uns resultats electorals endimoniats –el quasi empat entre PSPV i Compromís- i noves formes de fer política –Podem entraria en un govern només si el presideix Mònica Oltra, una condició fina ara inèdita a l’Estat espanyol- estan descobrint que hi ha moltes més variables de les que fins ara es tenien en compte i que implicaven donar al PSOE la presidència de la generalitat i a Compromís l’alcaldia del Cap i Casal.

Ara, però, els diferents actors han decidit jugar fort les seves cartes. Els socialistes el fet de ser la força més votada del bloc d’esquerres i de tenir altres opcions de pacte com és Ciutadans. I els valencianistes el seu quasi empat amb un PSOE a la baixa, el suport més o menys inesperat de Podem i la popularitat d’Oltra, la candidata preferida segons les enquestes per a la presidència.

La lectura mediàtica de la situació, en canvi, no és tan equitativa i –pràcticament- tots els mitjans i analistes polítics coincideixen en culpar Oltra de la dificultat d’arribar a un pacte. Així, el relat majoritari ha posat en ella el pes de la culpa en el trencament de les negociacions, tot i que aquesta ha estat una decisió unilateral del PSOE. Així, periodistes i mitjans assumeixen la versió socialista en la qual Puig és l’únic legitimat per reivindicar la presidència.

lasprovincias10-6-15Las Provincias és qui ha ofert als seus lectors aquesta visió de forma més mastegada. La portada d’avui destaca que “Puig es cansa del menyspreu d’Oltra i frena els pactes en 12 grans ciutats”. Al diari de Vocento això no sorprèn, la seva animadversió cap a compromís en general i Oltra en particular és històrica i la d’avui s’acumula a altres titulars dels darrers dies com “Oltra intenta arraconar Puig i s’apropia dels escons de Podem”; “El PSPV deixa en evidència Oltra i converteix en alcalde Joan Ribó” [afirmació que s’ha descobert, com a mínim, massa anticipada] o “El PSPV veu el tripartit al caire del fracàs per les pretensions d’Oltra”.

Però encara que menys evidents, la resta de diaris han repetit a grans traces el mateix relat. Levante titula que “El PSPV trenca amb Compromís en sentir-se ‘insultat’ i deixa en l’aire la investidura de Joan Ribó”. En l’article, a la segona línia s’adverteix que aquesta és una “situació provocada per la insistència de Compromís de reclamar la presidència de la Generalitat”.

laverdad10-6-15La Verdad explica que “Puig es cansa d’Oltra i suspèn les negociacions per al pacte de govern”. I al subtítol ho remata amb un “Els socialistes contactaran amb Ciutadans davant la insistència de la líder de Compromís en ser la cap del Consell”. Mentre El Periódico del Mediterráneo parla d’un “Envit de Ximo Puig” perquè “els nacionalistes no cedeixen en el seu afany de tenir la presidència”.

I per acabar amb les portades, un exemple molt gràfic de com funciona el periodisme de filtracions i rumors. El mateix dia pot llegir-se a Información que “El PP ofereix els seus vots a Puig per donar un cop de port a Compromís i Podem a la Generalitat” i a Castellón al Día (El Mundo) que “Fabra impedirà el pacte amb C’s i llença Puig als braços d’Oltra”.