Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un amic de l’amic del meu cosí segon em comentava ahir que just acabava de veure una oferta de feina interessantíssima en el sector de la comunicació. L’havia caçat en un grup de Facebook on joves estudiants de periodisme i professionals amb agendes telefòniques del gruix del vademècum s’inscriuen per discutir aspectes del sector i, sobretot, compartir oportunitats laborals.

L’oferta en qüestió demandava un estudiant en pràctiques per exercir d «assistent de community mànager» i fer “altres tasques”. Estimat lector, no cal que ho rellegeixis. Has llegit bé: «assistent de community mànager» i “altres tasques”. Si has caigut de cul, espero que no t’hagis trencat el còccix.

L’amic de l’amic del meu cosí segon és estudiant de periodisme. I què voleu que us digui, és un tros de pa. Mentre m’ho explicava, notava que estava exaltat i que es moria de ganes de fer aquelles «altres tasques» tan enigmàtiques. Tothom sap que els enigmes són magnètics i et conviden a somniar. Ell feia volar coloms imaginant-se en què consistirien. Qui sap si el farien viatjar fins a l’altra punta del món per executar aquestes missions secretes que s’amaguen sota
l’etiqueta «altres tasques»!

Potser era el 007 dels assistents de Community Mànager! Malgrat tot, la llei de probabilitats feia intuir que el viatge més llarg que faria si el contractaven (sic) seria de la taula a la sala de la fotocopiadora. Però siguem optimistes. La qüestió és viatjar, no? Els ulls li brillaven mentre m’ho explicava. Es nota que es moria de ganes de presentar candidatura en aquesta «agència de comunicació nova i en creixement», oi?

Tenia claríssim que el que aquesta agència busca és ensenyar a un jove talentós i il·lusionat que, com ell, està ansiós de trobar el seu espai en el mercat laboral. Té encara més clar que el que buscaaquesta empresa és ajudar-lo a desenvolupar-se com a professional en l’àmbit de l’estratègia comunicativa digital. Mai (però mai, mai!) li podria entrar al cap que algú pogués aprofitar-se d’un/a estudiant durant els mesos d’estiu, a cost irrisori, per cobrir les vacances d’altres. O encara pitjor, aconseguir que l’empresa creixi fent-li fer la feina bruta al becari que acaba d’entrar. A qui li podria passar pel cap una salvatjada així? S’hauria de ser mala persona per obrar d’aquesta manera. Ni que això estigués legitimat pel Ministerio i per (quasi) totes les empreses del sector!

Casualitats de la vida, qui escriu aquestes línies va signar recentment el seu tercer contracte en quatre mesos, com a subcontractat d’ETT per oferir serveis relacionats amb la comunicació a una empresa amb beneficis de milions d’euros. Aquest cop, el contracte era per una setmana, cobrant per hores. Perdó, siguem justos: una setmana prorrogable per una altra i després… Bé, després potser venia un per tota la rotació de vacances de la resta de departament.

En Manel, el noi que el va atendre a l’oficina de treball temporal li va deixar anar un gentil «felicitats! Signar contractes sempre és bona notícia. Vol dir que treballes. Siguem optimistes! La qüestió és treballar, no?», mentre signava.

Per sort, les mirades no maten. Servidor ja estaria acusat d’homicidi, sinó.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.