Les negociacions sobre el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els EUA (TTIP segons les seves sigles angleses) han entrat finalment en l’agenda mediàtica després de mesos de silenciament. La feina de denúncia de moviments socials i parlamentaris d’esquerres ha aconseguit fer forat i trencar l’opacitat amb la qual s’estan portant les converses. Ha estat gràcies a debats (amb la votació finalment suspesa) com el del Parlament Europeu que els mitjans majoritaris no han pogut esquivar més el tema i aquest ha arribat a un públic massiu.

Ara, com s’ha informat del TTIP? Com tants d’altres temes, hi ha moltes diferències segons la línia editorial del mitjà. En general, els més conservadors i defensors de receptes econòmiques neoliberals l’han defensat obertament. Però, i els de tendència més progressista i, en principi, més crítics amb aquestes mesures?

Primer de tot cal tenir en compte que els programes i mitjans d’aquesta segona línia dins el que podríem definir com mass media són clarament minoritaris i sovint relegats a crosses, programes posats en canals secundaris o horaris fora de la màxima audiència, etc.

Però tot i això, ni tan sols aquest limitat contrapunt no ha funcionat com a tal. Per posar alguns exemples –en part recollits gràcies a aportacions de lectors- cal escoltar el programa Mapamundi a Catalunya Informació d’ahir. Al programa, els redactors informen correctament de les veus crítiques amb el TTIP –i també de les favorables- en un conjunt força equilibrat. Però llavors deixen pas a dues entrevistes a experts: Un exassessor en comerç de la casa Blanca, Shaun Donnelly, i un professor de la Universitat de Barcelona, Xavier Ferrer, tots dos favorables, amb menys o més matisos al TTIP.

Un altre dels programes estrella de la CCMA, El Matí de Catalunya Ràdio, probablement un dels més plurals dins els de màxima audiència també decideix abordar el tema, i ho fa entrevistant l’economista de capçalera de la corporació, Xavier Sala i Martín, reconegut per les seves tesis neoliberals i, òbviament, defensor del TTIP.

També ahir, un dels programes més seguits per a l’audiència d’esquerres, El Intermedio a La Sexta, va explicar que era el TTIP als seus espectadors. El Intermedio és un dels programes més incisius quan es tracta de criticar segons quines polítiques o governs, en part gràcies a què no es considera un programa estrictament informatiu sinó d’humor, el que li permet anar més enllà en la barreja d’opinió i informació. L’esquema final, però, s’assembla extraordinàriament al de Mapamundi: Una introducció on es destaquen força els aspectes negatius però acompanyada per un expert –l’economista Juan Ignacio Crespo- que assegura que més que positiu o negatiu, la realitat és que no hi ha alternativa al tractat, encara que ell li afegeix alguns “però” que no acaben de concretar-se.

Aquests casos generen alguns dubtes. El primer si és que no hi ha cap economista que s’oposi frontalment al TTIP i que pugui ser entrevistat, almenys, als espais més “progressistes” de la ràdio i televisió. Segon, quins són aquests matisos o “però” que hauria de tenir un TTIP per a ser positiu i, sobretot, si són possibles o si és que l’únic TTIP realment existent és el que s’està negociant de forma totalment opaca i la resta de consideracions no deixen de ser meres especulacions acadèmiques.

Finalment caldria analitzar quins són els límits d’aquests programes o mitjans considerats com a “progressistes”. L’economista Vicenç Navarro denunciava en un recent article el que ell anomena la “promoció del neoliberalisme” per part de Al Rojo Vivo, La Sexta Noche i TV3, precisament alguns dels espais amb una audiència més a l’esquerra.