Alguns duen una mala temporada d’esmorzars llegint la premsa. Ahir a València, Francesc Colomer, que havia estat alcalde de Benicàssim i portaveu del PSPV a la Diputació de Castelló quan Carlos Fabra seguia l’estela familiar de presidents dinàstics, va ser nomenat president de Les Corts valencianes. És aquell a qui l’actual resident de la presó d’Aranjuez li va etzibar un ‘hijo de puta’ en tancar una sessió on se li havia demanat que donés explicacions per les incomptables causes que tenia obertes.
Fabra contestava al portaveu socialista amb una arrogància infantil rient junt amb la seva mà dreta, Francisco Martínez, l’alcalde de la Vall d’Alba, imputat per diferents delictes de corrupció lligats amb una depuradora. De depuradores en pot parlar (més aviat, el verb seria “declararà”) Jorge Roca, de qui diuen que és l’artífex del saqueig de l’empresa que gestionava la de Pinedo i que avui ha estat detingut per la Interpol a Moldàvia. 23 milions i massa explicacions en cerca i captura.
Setmana de pactes i negociacions i acords de govern, amb la Guàrdia Civil passant a recollir documentació als ajuntaments de València, Gandia, Dénia, Elx o Castelló per a demanar documentació sobre adjudicacions irregulars. Celebrant que l’exconseller i exdiputat popular, Rafael Blasco, pugui triar dilluns el centre penitenciari per als sis anys de residència obligada per haver desviat fons de cooperació. La seva muller, Consuelo Císcar, avui ha esmorzat llegint que un informe d’intervenció de l’Institut Valencià d’art Modern assenyala que es van pagar per algunes obres fins a un 1.500% més del seu preu de mercat en el període 2009-2013, precisament quan ella el dirigia. I Rita Barberà, que deia que marxaria quan ella volgués, avui acaba la funció amb la seva mà dreta, Alfonso Grau, dimitit i imputat pel cas Nóos i refugiat a la Universitat Catòlica de València. Espai acadèmic massa petit per a recollir tot el saber de Grau.
Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019