Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

elpais15-6-15El País destina el principal titular de portada d’avui a explicar que “Empresaris de Catalunya demanen a Rajoy l’avançament de les eleccions”. Per la preponderància que el diari li dóna a la notícia podria esperar-se que es tractés d’una important exclusiva, un tema propi que, a pesar que és relativament atemporal, justificaria la seva publicació de forma tan destacada.

Però un cop es llegeix l’article, tot es desinfla bastant. En cap moment s’explica que vol dir exactament això dels “empresaris de Catalunya”. En el text no se cita cap nom, cap organització, cap dada. Són molts? Pocs? Grans? Petits? Quin és el motiu del seu valuós criteri a l’hora de demanar accions polítiques al President del Govern espanyol? Doncs no hi ha cap informació al respecte. I encara més, l’única referència al titular que hi ha en tot el text és que els qui han fet la demanda a Rajoy són “importants empresaris catalans, dirigents del PP català i assessors del seu entorn”. Per què els empresaris són més importants que els dirigents i assessors del PP, a priori més qualificats per fer aquest tipus de recomanacions? La pregunta és impossible de respondre, ja que igual que els empresaris, no se cita cap dirigent ni assessor pel seu nom.

A més, la participació empresarial es torna més surrealista quan s’analitzen els principals motius per l’avanç electoral. No es tracta de cap genial moviment tàctic per tal de frenar el procés sobiranista –com podria deduir-se del consell d’algú que en principi no té interessos partidistes- sinó que el principal motiu seria arribar a les eleccions espanyoles de novembre amb un recent sorpasso de Ciutadans al PP a Catalunya.

Aquest és el principal –gairebé únic- argument en favor de l’avançament electoral, que es repeteix tres vegades i al qual se li dedica dos paràgrafs a justificar. Per què aquests empresaris estarien tan preocupats per una substitució de Ciutadans pel PP? No s’explica.

Tampoc s’explica, sinó que es presenta com una possibilitat escrita en condicional, sense cap dada que la sustenti, és perquè l’avançament electoral espanyol obligaria a Mas a modificar tots els seus plans i endarrerir la convocatòria electoral catalana fins a la tardor de 2016, sense anar més lluny. Òbviament això podria passar, però també podrien passar moltes altres coses, però el diari només en preveu aquesta. Això sí, escrivint-la en condicional i atribuint “aquesta tesi” –tal com la defineix- a fonts inidentificables.

Però a més El País fa encara un altre exercici de política ficció. Segons l’article “Rajoy encara dubta sobre la millor data per a convocar les eleccions generals”, el que a més presenta com “l’única dada contrastada”. Però el que realment està contrastat és que el President espanyol ha repetit de forma continuada en públic que no pensa avançar els comicis. En contra d’això només hi ha la versió del dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, que assegura que Rajoy li va dir el contrari durant un dinar privat –o “secret”, en la terminologia de El País. Per què la confessió de Sánchez és una dada més contrastada que les múltiples declaracions públiques de Rajoy? Una altra de les preguntes que el diari no aconsegueix respondre.

I una última qüestió final: Per què un article sobre política catalana, on es consulten només fonts catalanes –encara que molt discretes- se signa des de Madrid?