Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Tinc la sensació que de tot el periodisme que es fa i es desfà, el periodisme local i comarcal, en general, és dels més desagraïts, fins i tot dins el mateix gremi. Amb els resultats del 24M encara fumejant i un dissabte històric -i encara no prou celebrat- a molts municipis dels Països Catalans és fàcil qüestionar si realment no donem prou importància a la cobertura de la informació local. Però com que d’opinions n’hi ha per a tots els gustos, arraconem el debat sobre si està ben valorat o no i passem directament a reivindicar-lo.

Si no incomoda, si no remou, no és periodisme. I on pots sentir més el cos a cos que en la cobertura de la informació municipal? Una cosa és trobar-te el conseller a qui interpel·les cada dimarts als faristols del Parlament en qualssevol dels passadissos mentre tots dos treballeu; una altra, trobar-te EL regidor de torn cada dia quan vas a comprar el pa o fas el vermut al cafè del poble. Amb bona mar tothom és bon mariner però quan les coses van maldades agafem-nos-hi fort perquè la incomoditat (segurament recíproca) pot arribar a nivells inimaginables. O imaginables però massa sovint silenciats.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Serveixi aquest canvi prou general als consistoris per deixar enrere males praxis de governants que fins han gosat amenaçar o denunciar periodistes pel simple fet d’haver publicat certeses que no eren del seu grat. O fins han intentat forçar l’acomiadament de professionals que s’han limitat a relatar els seus estratagemes. Sé de què parlo i sé, també, que no parlo de casos aïllats.

El periodisme local i comarcal ha de servir per explicar als ciutadans què fa la seva regidora d’urbanisme o què fa el seu regidor de cultura; en què es destinen la majoria dels seus impostos i a quin preu s’arriba a determinats acords. Si alcaldes i regidors treballen bé i honestament no han de patir per la feina dels professionals que s’encarregaran d’explicar-ho. Si no és així, que procurin fer-la bé perquè és al poble a qui es deuen i serà aquest mateix poble qui acabarà fent costat a aquells mitjans que aporten llum on hi ha massa foscor.

Que no calguin situacions extremes per posar en valor la feina, sovint de formiguetes i mai prou agraïda, que fan periodistes i mitjans locals i comarcals. Que aquest nou panorama polític municipal no s’obsessioni en criminalitzar la feina d’aquells que sí que han de fer de guardians. Quatre anys poden passar molt ràpid però amb malícia es poden fer eterns. L’aventura (re)comença ara; som-hi!

*Serveixi aquest article com a felicitació a El 3 de vuit, premi a la millor publicació de l’any 2015, i escola en molts aspectes de les meves primeres aventures en aquest apassionant món. Serveixi també com a comiat i reivindicació de la tasca de La Fura fins el dia del seu tancament. Als dos mitjans, gràcies per diversos i molts motius. Família d’El 3 de vuit, endavant i sense por, com heu fet fins ara amb fermesa i professionalitat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019