Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El passat 15 de maig, el diari digital VilaWeb va complir vint anys. Ahir mateix, 16 de juny, en un acte celebrat al CCCB, es commemorava públicament aquest aniversari: ni més ni menys que una conversa entre Artur Mas i David Fernàndez, dos dels polítics que protagonitzen -juntament amb Oriol Junqueras- el procés independentista català i que ho fan des de postulats ideològics ben distants. No m’interessa tant el contingut del col·loqui, moderat pel director de VilaWeb, Vicent Partal, que segur que va ser interessant, sinó destacar el simbolisme de reunir en un acte públic aquests dos representants polítics. Crec que ho diu tot del tarannà de VilaWeb: un mitjà obert, aglutinador de sensibilitats, però clarament compromès amb el nostre país i amb el seu camí cap a la independència.

No és el primer cop que parlo de VilaWeb en aquesta columna. Fa prop de dos anys, en aquest apunt en el qual comparava tres digitals catalans molt llegits, ja apuntava quina era, per a mi, la principal virtut del mitjà electrònic dirigit per Partal: l’aposta pel “marc mental” dels Països Catalans de manera absolutament normal i volguda. Això, que és una constant en la història de VilaWeb, s’ha vist reflectit d’una manera evident aquestes darreres setmanes, amb les eleccions municipals a tot el país -i autonòmiques al País Valencià i a les Illes Balears-, ja que la majoria de mitjans del Principat s’han centrat en els comicis locals d’aquí i han tractat de forma tangencial el canvi polític tan important viscut en els altres dos grans territoris de parla catalana.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En certs moments de la campanya electoral, VilaWeb ha estat l’únic mitjà de comunicació digital amb seu a Barcelona que ha informat profusament de tot el que ha passat més avall del riu Sènia i a l’altra banda del mar. Evidentment, també es podia recórrer a mitjans propis de cada país, com ara La Veu per als comicis valencians o l’Ara Balears per als de l’arxipèlag, però no en el seu conjunt, com es podia fer a VilaWeb. En l’àmbit de la ràdio, disposem ara d’un altre mitjà que també ha decidit adoptar aquest marc geogràfic en el seu ADN, Ràdio Terra, i que està començant a obrir-se camí en el panorama mediàtic amb moltes dificultats.

VilaWeb és, per sort, no un mitjà que comença sinó un mitjà consolidat i de referència, un mitjà amb un prestigi informatiu guanyat a pols, a base d’anar millorant a poc a poc i d’anar innovant sempre, d’anar fent teranyina i teixint complicitats arreu del territori: durant una època amb les edicions locals, després amb els blogs personals, més tard amb la incorporació dels vídeos –Vilaweb TV-, també amb els canals temàtics o els mitjans associats, com l’interessant Núvol, de caire cultural, i més recentment amb la celebrada edició en anglès (News from Catalonia), impulsada per la periodista catalano-nordamericana Liz Castro, que esdevé una eina bàsica per explicar el procés independentista arreu del món.

Amics Vicent i Assumpció, i tots els components de l’equip humà de VilaWeb, enhorabona per aquests vint anys i que per molts més puguem gaudir d’un mitjà com el vostre, vull dir com el nostre, tant si apliquem aquest possessiu en qualitat de lectors com si ho fem en qualitat de col·legues professionals.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019