Un partit de matriu catalana i dirigit des de Barcelona obté al País Valencià uns resultats espectaculars, sorprenents i totalment insospitats només uns mesos abans. Tant als principals municipis com a Les Corts, on, per més inri, presentaven una candidata catalana per a la presidència. Des de Barcelona, la direcció del partit imposa amb mà de ferro les aliances i polítiques que la branca valenciana ha d’aplicar sobre el terreny, però la pobra informació sobre el País Valencià que arriba a Catalunya provoca que el seu màxim dirigent cometi importants errors en les seves anàlisis i declaracions.

El primer paràgraf d’aquest article podria semblar la sinopsi d’una novel·la de política ficció, però és la realitat. El partit és Ciutadans i les erràtiques –i sovint contradictòries- declaracions i accions polítiques d’Albert Rivera només poden entendre’s per culpa de la manca d’informació sobre el País Valencià provocada per la desestructuració de l’espai català de comunicació.

Aquesta manca d’informació ja va fer, per exemple, que en plena campanya electoral el candidat de Ciutadans a l’alcaldia de València, Fernando Giner, participés en un acte al Centre de Cultura Contemporània Octubre, seu d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L’ACPV, tal com va fer notar en el seu moment l’ABC és “la icona del catalanisme a la capital del Túria”.

Llavors, el partit d’Albert Rivera, encara no considerava Compromís com una formació “separatista”. L’apreciació va arribar un cop passats els comicis i va convertir-se en una línia roja de la formació de forma sorprenent a partir del 10 de juny, quan Rivera –no cap dirigent valencià- va assegurar de forma genèrica i més aviat misteriosa que “encara que alguns intentin negar-ho, [Compromís] van en coalició amb partits independentistes”. No queda clar si el líder polític considerava com a “independentista” alguna de les formacions que formen la coalició Compromís. Es fa difícil pensar que Rivera es referís a Estat Valencià, un integrant de Compromís que propugna la sobirania valenciana, una formació minúscula, pràcticament inactiva i sense influència real en la coalició. Seria el primer cop que Estat Valencià aconsegueix condicionar alguna acció de Compromís. ERPV, l’únic partit independentista que es presentava al País Valencià ho feia en coalició amb Esquerra Unida, que sorprenentment no ha estat considerat com a “separatista” per Albert Rivera.

Però enlloc de rectificar Rivera va utilitzar dues imatges que, a parer seu, demostrarien la voluntat de Compromís de dinamitar Espanya. La primera la fotografia dels regidors de Compromís de Benicarló celebrant els resultats electorals amb dues estelades. Bé, si l’opinió d’uns candidats locals és extensible a tots els nivells d’una organització, Ciutadans hauria d’explicar els nombrosos casos de candidats seus amb vinculacions amb l’extrema dreta. La segona va ser la suposada retirada d’una bandera espanyola per part del nou alcalde de València, Joan Ribó, una mentida que corria per Twitter i que Rivera va propagar sense contrastar.

Però si en alguna cosa ha estat conseqüent Rivera ha estat en la línia vermella marcada sobre els pactes amb Compromís. Ara per ara una desena de regidors de la formació han estat expulsats i se’ls ha demanat l’acta després de donar suport a governs locals on participava Compromís. Un dels casos més sonats ha estat a l’Alcora (Alcalatén). El problema és que cap mitjà ha volgut escoltar la versió del regidor de Ciutadans del poble, qui ja era electe per una formació local que assegura que va acceptar integrar-se al partit de Rivera a canvi de llibertat d’acció en temes locals. Promesa que ara la direcció de Barcelona no hauria respectat.

La línia vermella que Rivera no ha respectat de forma tan taxativa ha estat la d’expulsar tots els presumptes corruptes. És el cas, per exemple, de la regidora d’Alboraia –també provinent d’una formació local que governava amb coalició amb el PSOE i Compromís- i que es troba investigada per una presumpta falsificació de factures i que no només no ha estat expulsada, sinó que ha estat promoguda a diputada provincial.

Però on la manca d’informació ha provocat més girs bruscos en el discurs de Rivera ha estat en la qüestió de la llengua. Mentre dirigents del seu partit defensen el secessionisme lingüístic, el líder màxim assegurava que no pensava entrar en la polèmica lingüística i que preferia deixar la qüestió en mans dels filòlegs. Un reconeixement implícit d’aquesta unitat, tenint en compte que la pràctica totalitat de l’acadèmia defensa aquesta postura. Va ser una mica més explícit durant una entrevista a Catalunya Ràdio, on li van preguntar si el web tindria versió “en valencià” i va respondre que la tindria en “gallec, basc i català”. La realitat, però, és que el web del partit té versions (incompletes) separades en valencià i català. Amb més faltes ortogràfiques en la segona que en la primera.