Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La proposta de Gràcia Jiménez com a possible consellera d’Educació del nou govern valencià ha desfermat una immediata reacció de les capçaleres propietat del Grupo Vocento, bàsicament ABC i Las Provincias, que ha intentat de condicionar el seu nomenament.

LasProvincias27-6-15La primera mesura ha estat la publicació de perfils de Jiménez que busquen el seu descrèdit, encara que sovint entrin en qualificacions que freguen la caricatura, en lloc d’una crítica raonada i raonable. Així, Las provincias inclou Gràcia a “l’ala més radical de l’ensenyament”, sense que quedi clar que vol dir exactament l’expressió. Paral·lelament –i emulant la campanya contra el regidor madrileny Guillermo Zapata- publica un perfil personal basat únicament en el seu registre a xarxes socials, comentaris de Facebook, pàgines que segueix o enllaça, cada cop acompanyat de comentaris valoratius del periodista. Alguns fregant el ridícul, com considerar la cita habitualment atribuïda a George Orwell de “Periodisme és publicar allò que algú no vol que publiquis. Tota la resta són relacions públiques” com “un atac als mitjans de comunicació”. El perfil, titulat de forma significativa, “una activista del català” incideix diverses vegades en què Jiménez defensa “que català i valencià són el mateix”, una opinió compartida amb la pràctica totalitat de la ciència filològica, la comunitat educativa i la universitat. En realitat, allò realment preocupant seria una candidata a consellera que pensés una cosa diferent, de la mateixa forma que seria inacceptable una consellera que defensés el creacionisme, però Las Provincias tracta de presentar una evidència científica com si es tractés d’una posició ideològica.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En canvi, la trajectòria professional de Gràcia, que ha estat professora a tots els nivells educatius –des d’infantil a adults, passant per inspecció i universitat- les seves aportacions a la renovació pedagògica o la seva capacitat de gestió semblen menys importants per ser consellera que els seus “m’agrada” de Facebook.

El segon front de desgast ha estat Escola Valenciana, una de les entitats en les quals participa Jiménez. Així, altre cop Las Provincias dedica un article a explicar les subvencions que l’associació de defensa de la llengua –convertida de sobte en “l’entitat de Gràcia Jiménez”- rep per part de la Generalitat de Catalunya. El diari, en lloc de preguntar-se perquè una de les associacions més actives, efectives i esteses en defensa del valencià –una de les més importants senyes d’identitat col·lectives- no rebia cap tipus d’ajuda del seu propi govern, mostra com a “prova” que rebi finançament d’una altra administració.

També ABC se suma aquest filó. En un titular, Escola Valenciana és reduïda a “una entitat premiada per defensar el català”. Ja al text de l’article, el diari no aconsegueix recordar Escola Valenciana per res més que per ser “una entitat denunciada per organitzar una jornada amb nens on van pintar-se insults sobre fotos de polítics del Partit Popular; que es nodreix de subvencions públiques de la Generalitat de Catalunya; i que ostenta el premi a la «defensa del català» del 2014”. Posats a resumir l’activitat d’Escola Valenciana, el diari madrileny hauria pogut explicar als seus lectors la participació de desenes de milers de persones a les Trobades que l’entitat organitza anualment, els seus múltiples programes de promoció de la llengua o l’escola pública als que han arribat a participar gent tan diversa com l’exalcaldessa de Torrent i exconsellera d’educació María José Català.

Una cobertura diferent segons el conseller

Pocs dies abans de la proposta de Jiménez per dirigir Ensenyament, la polèmica se centrava en la persona que havia de dirigir el departament d’Economia. Las Provincias intervenia en la pugna entre Pere Mayor i Fran Ferri –ambdós del Bloc- posicionant-se clarament en favor del primer. En un article de portada titulat “Nervis a la patronal davant la lluita a Compromís per escollir conseller” -un reportatge on es parlava en nom d’empresaris i sindicats sense oferir cap nom ni sigla, una pràctica últimament habitual– es defensava que la persona idònia havia de tenir “experiència”, “conèixer el sector” i “l’entengui”. Totes aquestes qualitats es troben en Gràcia Jiménez, però el diari no sembla que les valori en aquesta ocasió.