Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les eleccions del 24 de maig van canviar radicalment el mapa polític del país.

En què pensem quan sentim aquesta afirmació? Si això és Mèdia.cat, del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i creiem en la construcció de l’espai de comunicació català sencer, podem concloure que m’estic referint al mapa polític dels Països Catalans. Però segurament aquest mapa encara el tenim massa poc interioritzat, sobretot pel que fa al discurs dels mèdia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tenim uns mitjans regionalistes, acostumats a informar del país a trossos, i ja hem normalitzat el fet que que el discurs informatiu fragmenti el territori. Això es deu evidentment a la desaparició de mitjans en català al País Valencià i a les Illes Balears -i per descomptat a la Catalunya Nord i a la Franja de Ponent-, però no només. Al Principat, territori que hauria de cobrir el buit de mitjans en la nostra llengua a la resta del país, ens topem amb l’esquarterament mediàtic de la nació, i per tant constatem que l’espai de comunicació propi es troba completament esbocinat.

Aquesta mancança s’ha posat de manifest d’ençà del 24-M. Quants mitjans catalans van cobrir les eleccions als territoris catalans de l’Aragó, a les Illes Balears o al País Valencià, territoris que a més de municipals acollien eleccions autonòmiques? I no unes autonòmiques normals, sinó unes eleccions de gran transcendència política. Quants mitjans han seguit les negociacions per formar govern? I no uns negociacions normals, sinó unes negociacions que han possibilitat la formació de governs d’esquerres després de dècades de governs del PP. I no parlem d’informar de la formació del nou govern com si d’un govern forà es tractés, sinó del seguiment d’una actualitat política que es creu pròpia.

No hi ha actualment cap mitjà oficial que exerceixi aquesta funció de relligament del país. Ni la desconnexió comunicativa del País Valencià i les Illes Balears ha aconseguit que els mitjans de la CCMA compleixin la seva funció de mitjans vertaderament nacionals. Mèdia.cat ha donat fe d’aquesta anomalia en diverses ocasions. La darrera vegada fou amb motiu de les eleccions departamentals a l’estat francès. Tal com va recollir Mèdia.cat, “cap portada de Barcelona va incloure ni una sola menció als comicis nord-catalans”.

Però no només això, sinó que no hi va haver ni un sol mitjà que fes seguiment de les eleccions de la Catalunya Nord (més greu encara: informaven per contra de les eleccions a Andalusia). L’Observatori Crític dels Mitjans mencionava només quatre excepcions de mitjans que van informar-ne: VilaWeb, El Punt Avui, Ràdio Terra i L’Accent. D’aquests, només Ràdio Terra va fer seguiment minut a minut de l’escrutini i anàlisi preelectoral i postelectoral.

El mateix va fer l’emissora nacional el passat 24 de maig: cobertura de les eleccions municipals a la Franja de Ponent, Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya i de les autonòmiques a la Franja de Ponent, Illes Balears i País Valencià. Una cobertura que amb desenes de corresponsals mobilitzats s’ha estès fins a la constitució dels nous governs. Podeu fer-vos una idea del seguiment informatiu consultant aquest resum amb entrevistes i informacions -mig centenar de cròniques territorials dels diferents corresponsals- i aquestes cronologies sobre la formació del govern valencià i balear.

Tot plegat demostra que cal saber de què parlem quan parlem de mitjans nacionals o ens lamentem de les mancances de TV3. De res serveix defensar la cobertura informativa del país sencer si no fem créixer aquells mitjans que treballen per fer-ho possible.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019