El debat polític català dels darrers tres anys ha girat, en bona mesura, al voltant de l’anomenat dret a decidir. Un debat en el qual TV3 i la resta de la CCMA s’ha convertit en un dels principals espais mediàtics en la seva defensa, no només com a eina per aconseguir la plena sobirania de Catalunya, sinó també de millora de la qualitat democràtica. En canvi, però, a l’hora d’analitzar el referèndum convocat a Grècia pel diumenge vinent sembla que la línia editorial dels mitjans públics catalans és més confusa.

Si bé la cobertura purament informativa realitzada pels enviats especials de TV3 ha estat força equilibrada i plural, fugint sovint del sensacionalisme i catastrofisme d’altres mitjans, entre les tertúlies i els experts convidats han predominat les veus que defensen les posicions de l’Eurogrup –encara que algunes tinguin matisos- i a penes s’han pogut sentir les que expliquen els postulats del Govern grec. També en la qüestió del referèndum, que en general s’ha presentat com “confús”, “injust” o fins i tot “poc democràtic”, copiant alguns dels arguments que en els darrers anys s’han repetit contra la consulta catalana.

Un dels moments més exemplificants d’aquesta tendència va poder veure’s a la tertúlia de Els Matins de TV3 del 30 de juny, en la que la majoria de tertulians es van posicionar contra el referèndum. Durant el programa van sentir-se frases com “els referèndums no són mai clars” o “no es pot saber que és el sí i el no encara que es formuli clarament”, i va qüestionar-se que els polítics “carreguin a la gent” la presa de decisions.

També a El Matí de Catalunya Ràdio, un dels experts convidats va referir-se a la consulta com “la pitjor de les opcions” i va explicar la diferència entre opcions assegurant que “el ‘sí’ és acceptar pagar ells [els grecs] els seus deutes i el ‘no’ és demanar que els altres paguin per les seves pròpies mancances”.

En el programa de TV3 Valor afegit, l’expert convidat va referir-se als resultats de la confrontació entre la Unió Europea i el Govern grec com entre “l’austeritat o imprimir bitllets i gastar sense control” o “Europa o Rússia?”.

En altres ocasions –com la tertúlia de Els Matins ja citada, però també en la crònica de Lluís Caelles des d’Atenes– s’ha contraposat el vot del no com el de la “dignitat” davant el sí de la “butxaca”, donant a entendre que el primer responia a una reacció nacionalista i el segon a una decisió racional per tal de mantenir el nivell de vida. Una anàlisi que oblida els anys de patiments econòmics de Grècia i l’opinió d’economistes com Paul Krugman o Joseph Stiglitz que han assegurat que votarien no pensant precisament en la “butxaca”.

Un Comentari

  1. Josep

    De totes les informacions esbiaxades que he sentit aquests dies sobre Grècia, aquest “informe” que heu fet és el més esbiaixadíssim de tots.