Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan manquen poc més de dues setmanes per a les eleccions a la presidència del FC Barcelona, pot ser un bon moment per recordar una obvietat: el Barça és la carta més poderosa que té Catalunya per presentar-se al món. Pirineus enllà i títol provocador a banda: Catalunya és més que un club, però no gaire més. Tenim Gaudí i la Sagrada Família, castells i gastronomia, però competir amb el Barça és molt dur, també fora de la gespa.

Una anècdota recent. L’endemà del debat sobre Catalunya que va tenir lloc al Parlament de Dinamarca el passat mes de maig, la portada dels diaris gratuïts que es poden trobar als carrers de Copenhaguen no era, òbviament, per a un gest polític molt important per a Catalunya i insignificant per al gran públic danès, sinó per a la darrera gesta de Neymar. Ben lògic però alhora ben simbòlic.

Si el Barça no amaga la seva catalanitat, tal com ha passat els darrers anys, els efectes multiplicadors són incalculables. A vegades són petits detalls: la presència de la senyera, la utilització de la llengua catalana en estadis forans, les conferències de premsa conjuntes amb Turisme de Catalunya abans dels partits de Champions… Tot suma. A data d’avui, són clara majoria els mitjans internacionals que es refereixen al Barça com un club català i no com un club espanyol.

També són molts els qui coneixen la funció simbòlica que va exercir el Barça durant el franquisme i que són capaços d’endevinar que alguna cosa continua passant encara avui al Camp Nou, sobretot si han viscut un minut 17’14” en directe. És el que li va passar a l’editor de la secció de Cultura de la Süddeutsche Zeitung, un dels dos grans diaris alemanys. Era a Barcelona per viure el Sant Jordi, però l’anada al Camp Nou li va servir d’inspiració per escriure un retrat preciós sobre Catalunya, barreja de cultura, política i esports, amb el títol de “Roses, llibres i guerrers”.

Com en qualsevol votació, hi ha molts elements a tenir en compte a l’hora de decidir el vot, i els esportius no són irrellevants tractant-se d’un club de futbol. En el moment actual, però, que el futur president del Barça tingui el país clar tampoc serà irrellevant del tot.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.