Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Tot va començar en Sant Jordi, en veure el post de Facebook de El Món a RAC1, el programa que escolte alguns matins. Vaig llegir 13 noms propis, alguns d’ells, els dels ‘autors més destacats del dia’. No anaven errats. Hi van entrevistar Xavier Bosch, l’escriptor que més llibres va vendre enguany. Vaig trobar a faltar les dones, però.

Des d’aquell dia, em vaig aficionar a buscar cada matí el paràgraf amb què El Món presenta el programa. La sensació que les dones representaven una proporció molt minsa entre la selecció que fan esdevingué crònica. Un mes després, el 25 de maig, ja que el 23 era dissabte i no hi havia programa, vaig crear una taula: en una columna apuntava els noms propis del dia i, en la del costat, el nombre de noms de dona. Així fins al 22 de juny. No vaig trobar el post del dia 23 i per això no l’he tingut en compte. Val a dir que no escolte el programa sencer i que em base en el resum diari que fan a Facebook a primera hora. Hi ha convidats, experts, tertulians i protagonistes de les notícies del dia.

En total, en els posts corresponents als 21 programes que s’ha emés en aquest període, s’ha escrit 263 noms propis. Només 40 eren de dona, un 15%. La mitjana de noms al dia és de 13 (exactament, de 12,5), però si parlem de les dones, n’ixen 2 de mitjana (1,9). Ni el 3 ni el 16 de juny no hi va haver cap nom de dona i únicament el 2 de juny foren majoria (4 de 7).

Les raons poden ser moltes i ben diverses. Hi ha més homes que dones en llocs de poder polític i econòmic, per exemple. En sóc conscient. Vindria a ser un reflex de la societat. Un micromasclisme més. No dic que premeditat, però sí quotidià i normalitzat, al programa més escoltat de Catalunya, a la ràdio més escoltada de Catalunya.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.