Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El resultat del referèndum grec d’ahir ha deixat un altre cadàver –simbòlic- important: Les empreses enquestadores. Avui, la seva fallida general ha estat un comentari obligat per tots els analistes i tertulians que es referien a la qüestió grega. Però, en general, no s’ha passat de la pregunta retòrica sobre què ha passat.

Durant la setmana passada la majoria d’enquestes publicades pels mitjans de comunicació grecs i difoses a l’Estat espanyol apuntaven a una victòria ajustada del ‘no’ amenaçada per un creixement del ‘sí’. Si tenim en compte la norma que assenyala que en un referèndum l’opció de la ruptura acostuma a obtenir cinc punts menys del que atorgaven les enquestes –tal com va succeir de forma precisa en el cas escocès del setembre passat,- es pot veure fins a quin punt ha arribat la dimensió de la tragèdia demoscòpica.

Però per intentar entendre el que ha passat cal mirar el context en què van realitzar-se i publicar-se aquests sondeigs. Excepte la televisió pública i alguns petits mitjans més o menys alternatius, la gran majoria de l’establishment mediàtic grec donava suport al ‘sí’ al referèndum. Una posició que ha pesat més que qualsevol consideració professional o deontològica. Per fer-se una idea només cal veure aquest gràfic sobre la cobertura que van tenir les manifestacions a favor d’una opció o l’altra a les principals televisions hel·lèniques. Només la grega ERT va oferir una cobertura equilibrada. La resta va menystenir o directament silenciar la del ‘no’, molt més nombrosa.

comparativaTVgregues

LaVanguardia5-7-15En paral·lel a aquest desequilibri informatiu va desplegar-se una campanya de la por a la qual han participat també la majoria de grans mitjans catalans i espanyols i que tindria, probablement, el seu exponent més gràfic en la portada de La Vanguardia de diumenge, on mostrava un supermercat desproveït a Atenes, una imatge que, en opinió de tots els enviats especials, no era gens representativa del que es vivia al país. Les previsions dels sondeigs jugaven un paper fonamental en aquest relat, ja que no només ajudaven a augmentar la tensió informativa, sinó que permetien posar l’accent en la “divisió” del país, un argument de fons contra la idea mateixa del referèndum

És en aquest context que cal llegir l’entrevista al ja exministre d’Economia grec, Iannis Varufakis, dissabte passat a El Mundo. Allí Varufakis posava en dubte que les enquestes publicades s’haguessin arribat a realitzar realment i assegurava que la negativa dels mitjans proTroika a encarregar sondeigs es devia al fet que sabien que hi hauria una aclaparadora victòria del ‘no’. Una resposta que sorprenia l’entrevistador, qui arribava a preguntar al ministre “si s’estava tornant paranoic”. Encara que òbviament cal llegir les paraules de Varufakis dins el context de campanya electoral en què ell i el seu gabinet es trobaven immersos, aquestes resulten molt més reveladores un cop vist el resultat i obliga a pensar si tot plegat ha estat més que una mera “errada demoscòpica”.