Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Juan Luis Cebrián, president executiu del Grupo Prisa i editor de El País, va impartir una conferència sobre propietat intel·lectual i internet en el marc de la universitat d’estiu de la Universidad Complutense de Madrid.

Durant la seva intervenció, Cebrián va defensar que el que ell defineix com a “pirateria” es combat “amb programari i no amb normes” i va criticar durament la llei de Propietat Intel·lectual (LPI) aprovada pel PP, de la que va arribar a dir que “ha aconseguit el consens formidable de què no agradi a ningú”.

Aquestes paraules han tingut una enorme repercussió, puix arriben pocs mesos després de l’entrada en vigor de l’anomenat “cànon AEDE” –per les sigles de l’Associació d’Editors de Diaris d’Espanya,- inclòs a la LPI i de la que el mateix Cebrián és un membre destacat. I encara són més sorprenents quan es comparen amb la postura que El País ha tingut durant tot el procediment de gestació de la PLI.

La lectura comparada de la ressenya de la conferència d’ahir i l’editorial de El País del 15 de febrer de 2014, amb motiu de l’aprovació del primer tràmit de la LPI pel Consell de Ministres espanyol, mostra fins a quin punt el discurs ha canviat de forma radical.

Així, fa poc més d’un any, El País assegurava que el “Canon AEDE” era una “justa retribució” –títol de l’editorial- i saludava l’arribada d’una llei que en tot cas considerava que “es queda curta”. Ahir mateix Cebrián afirmava que “no podrem regular el dret a l’oblit o el de propietat intel·lectual amb una norma sinó mitjançant programari”.

A més, l’editor va desvelar una informació que fins ara no se sabia, i és que la LPI “ha provocat la divisió dels mitjans integrats a l’AEDE”. I no se sabia perquè, el seu mateix diari havia assegurat un any i mig abans que “l’Associació d’Editors de Diaris d’Espanya, a la qual pertany aquest periòdic, ha aplaudit la mesura perquè suposa un reconeixement del valor dels continguts”.

Cebrián va posar com a exemple de fracàs el model que va impulsar Alemanya –molt similar a l’espanyol,- mentre l’editorial citat el posa com a exemple de tot el contrari. També reconeixia que “esforços tant nacionals com de la Unió Europea per regular el dret a la propietat intel·lectual no han resultat eficaços, i que es necessiten normes globals”. Enrere queda aquella “porta que ara s’obre a la premsa [i que] ha de traduir-se en un avanç real acotant adequadament la llei”.

Per ser sincers, El País ja va oferir una primera rectificació dels arguments exposats en aquella editorial en una de posterior publicada el 12 de desembre de 2014 i titulada “Peces complementàries”. Llavors Google ja havia anunciat el tancament de Google News davant la impossibilitat d’abonar el “cànon AEDE” amb els ingressos generats per un servei que no té publicitat i El País optava per una rectificació. Així, si uns mesos abans s’alertava contra les “multinacionals que han acaparat part de la publicitat”, ara es donaven “gràcies a motors de cerca com Google, la companyia que ha revolucionat la indústria periodística”.

Justament aquest era el panorama que els grups que s’havien oposat a la nova LPI havien avançat i que els mitjans adherits a l’EDE havien menystingut encegats en la seva croada contra el que consideraven robatori de continguts.

Cebrián també alertava ahir dels “efectes perversos” de la LPI quan involucra els mitjans de comunicació en la defensa dels interessos dels grups de telecomunicacions. Una crítica així a les empreses de telecomunicacions, provinent de l’editor de El País pot sorprendre, però a més, representa un gir copernicà respecte a la posició tradicional del diari, molt dura contra la compartició de continguts a internet i on només fa quatre mesos demanava –emprant les dades ja dubtoses sobre valor de les descàrregues il·legals– un enduriment de la LPI sense cap esment als suposats interessos de les empreses de telefonia.