Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Com que ara tothom opina, a Facebook, a Twitter, al whatsapp, als blocs, als comentaris dels diaris digitals i a tot arreu, de vegades amb respecte i argumentacions sòlides, sovint amb un to de xuleria i denúncia i exigència només proporcional al seu naufragi gramatical, l’opinió pot estar en procés de perdre valor, tret d’altes excepcions. Tot és opinable, i opinat, i potser arriba l’hora de recordar que el periodisme també és, o millor dit, essencialment és, informació.

Quan algú fa una columna d’opinió suposem que és perquè coneix bé una matèria i en disposa per tant d’una perspectiva interessant, però ara, com aquesta columna ha de conviure amb cinc-centes, o cinc mil, impressions més que inunden l’esfera digital, ep, algunes de molt brillants, la majoria irrellevants, la noció de la peça d’opinió potser ha de ser repensada. Hi ha massa columnes, massa opinions i, al final, al capdavall, el que marcarà la diferència i distingirà l’alçada d’un mitjà serà una bona informació. Potser en primícia, potser en exclusiva, però, sobretot, ben feta.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ja no serveix aquella idea que l’article d’opinió té un estatus superior, per se, a la informació o el reportatge. Però si qualsevol babau pot penjar en el seu Facebook una anàlisi sobre la crisi financera grega! D’altra banda, com som en un moment tan ideologitzat, on tothom pren partit per una posició o altra, posició que sovint té més a veure amb bàndols tribals que amb una idea d’esforç intel·lectual, de vegades cal recordar al lector que tu pots signar una entrevista amb un músic que defensi la independència, o la unitat d’Espanya, o el chavisme, o el burka, i no per això compartir les seves idees. Fins aquest punt hem arribat: cal tornar a les distincions de gèneres periodístics, ja que l’opinió ho està envaint tot.

Sovint, opinar és el més fàcil. No ho és tant, en canvi, construir una bona informació, amb les fonts més precises i una lúcida interpretació de la realitat. Això, a més, costa diners, com saben els editors dels diaris tradicionals.

Ja sé que pot semblar estrany criticar l’excés d’opinió des d’una columna d’opinió, però, en fi, de vegades tenim aquesta mena de sentit de l’humor.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019