Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

No hi ha dubte que el risc d’atemptats indiscriminats a Europa impulsats per grups jihadistes és real i cal tenir-lo en compte, tal com s’ha pogut comprovar massa vegades en els últims mesos. Però potser aquesta seriositat hauria de ser un element més a l’hora de demanar a les diferents autoritats que no l’utilitzessin per justificar altres mesures, i als mitjans de comunicació perquè fossin com més rigorosos millor a l’hora de publicar informacions d’aquest tema.

No ajuden gaire, en canvi, advertències com la que va fer Eurojust –l’agència de cooperació judicial de la UE- i reproduïdes acríticament per la majoria d’agències i mitjans, segons les quals “l’Estat Islàmic s’estaria infiltrant a Europa a través de la immigració irregular”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En declaracions de Michèle Coninsx, presidenta d’Eurojust i màxima responsable de l’equip antiterrorista de l’agència, assegura que “és una situació alarmant perquè veiem que aquests traficants [de persones] algunes vegades financen el terrorisme; aquests traficants estan sent utilitzats per garantir la infiltració de membres de l’Estat Islàmic” i que “cada cop més escoltem de forma regular que hi ha un risc de la barreja de la immigració il·legal finançant el terrorisme i que la immigració il·legal és utilitzada per persones per arribar a la UE com a ‘dorments’ o com a ‘llops solitaris’ i després dur a terme atacs”.

Les declaracions de Coninsx són prou contundents i innovadores com per no generar més preguntes, però en canvi no sembla que cap mitjà se les hagi fet i en general la cobertura –a vegades considerable- s’ha limitat a publicar els teletips d’agència.

Però sense haver de posar en dubte el coneixement de Consisnx pel que respecta a l’amenaça jihadista, sobta que les seves afirmacions contradiguin tot el que s’ha afirmat fins ara sobre el finançament de l’Estat Islàmic, ja que mai s’havia apuntat a les xarxes de tràfic com a font de recursos econòmics.

És més, sense aportar cap dada, la presidenta de l’Eurojust, ve a contradir tota la feina de les unitats antiterroristes europees, que fins ara s’havien centrat a evitar l’enviament de combatents europeus a Síria i Iraq, i no a l’inrevés. La mateixa Consisnx parla d’uns 10.000 europeus combatent a les milícies de l’EI –“però no tenim xifres exactes”, reconeix.

Tampoc hi ha cap fet que faci pensar en la possible infiltració de “llops solitaris” quan, de fet, tots els atemptats jihadistes comesos a Europa han estat obra de ciutadans europeus. Aquests són els casos dels germans Kouachi, autors de l’atac a Charlie Hebdo, nascuts a París; Mohamed Merah, qui va matar diversos militars i jueus francesos el 2012, nascut a Tolosa; Omar El Hussein, qui va disparar en un centre cultural a Copenhaguen el febrer, nascut a Dinamarca; Michael Adebolajo, qui va degollar un militar britànic el 2013, nascut a Londres, o Yassine Salhi, presumpte autor d’un assassinat en una fàbrica de Lió la setmana passada, nascut a Pontarlier.

De fet, sembla força il·lògic que l’Estat Islàmic necessiti infiltrar combatents clandestins a Europa quan en té milers amb passaport i nacionalitat europees legals.

En un context en què la política migratòria de la Unió Europea es troba cada cop més discutida pels milers de vides que està causant, seria molt irresponsable per part de les seves autoritats emprar la por als atemptats com a justificació. I també ho seria per part dels mitjans assumir acríticament un discurs que té molts números de ser mera propaganda mentre no s’aportin més dades que justifiquin aquestes afirmacions.

Potser seria molt més útil una bona cobertura sobre els esforços que es fan per evitar la radicalització de joves europeus musulmans, com el que es pot trobar en aquest reportatge.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019