Manipula la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals?

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisduals (CCMA), abans CCRTV, ha estat la joia de la corona. I s’ha de reconèixer que ha estat un element clau en la recuperació, projecció i dignificació de les identitats política, cultural i lingüística catalanes. Una de les potes de la normalització lingüística junt amb l’ensenyament i la immersió lingüística.

Els mitjans de la Corporació han tingut una molt bona valoració per una part important de la societat catalana que els ha percebuts com una televisió i una ràdio plurals, independents, amb uns serveis informatius i una programació moderns i de qualitat. I, si bé és cert que, en comparació a la resta de mitjans autonòmics públics de l’Estat espanyol, sí que són un referent, crec també que se’n fa una certa sobrevaloració que podrem comprovar si comencem a mirar arrere en la història de l’ens públic. En els anys que Jordi Pujol va presidir la Generalitat, la Corporació va viure alguns dels seus anys foscos, i qui no s’ho crega faria bé de preguntar a periodistes que porten als nostres mitjans públics des d’aquella època. Hi van haver ingerències governamentals suficients com per provocar que els professionals reivindicaren un Estatut de Redacció i canvis a la llei de la Corporació perquè no és depenguera formalment de l’Executiu català. Que hàgem estat els “millors” en qualitat i autonomia en l’àmbit espanyol, també en comparació a la radiotelevisió estatal, no ha de fer que no siguem capaços de reconéixer les errades del nostre model i de fer autocrítica. I tampoc cal anar lluny en la història. Durant el segon tripartit es va elaborar la nova llei de la CCMA, amb l’objectiu de desgovernamentalitzar-la, però el que no es va aconseguir és “despartiditzar-la”. Es tracta no només que no depenga del Govern, sinó que no depenga dels partits. En l’actual legislatura, aquesta lloable finalitat ha estat posada sobre la taula, però la ponència conjunta que es treballava al Parlament no ha passat de la fase de les compareixences d’experts i professionals. Està clar que no hem arribat mai a situacions com Canal 9 o TeleMadrid. Per sort. Però això no vol dir que no hi hagen hagut problemes i que no puguem millorar.

Després d’aquest breu repàs a la història, es pot dir que els canals de la Corporació manipulen actualment?

No tinc una resposta contrastada amb dades i estudis, només percepcions. Sí que crec que no està sent neutral i que hi ha un cert decantament a favor del sobiranisme. Res d’escandalós. No crec que siga manipulació. Es podria dir que els mitjans de la CCMA estan mantenint una línia editorial pro-sobiranista: i tenir línia editorial sobre un tema polític és una cosa habitual i legítima en els mitjans privats. Però és adient tenir-ne en els mitjans públics? i en temes en els quals no hi ha amplis consensos socials? El que em preocupa és que no hi pot haver un debat assossegat i seré entre independentistes i “unionistes” perquè de seguida esclata la “guerra” política. Ni tan sols amb un plantejament tranquil com el que he fet. I això és així perquè aquell que expressa dubtes és “sospitós” d’estar a l’altre cantó de la trinxera d’aquesta batalla política. Siga el cantó independentista o bé de l’“unionista”.

Tampoc ens hem d’enganyar, els mitjans públics sí que poden (de fet, han de) tenir línia editorial en determinats principis o valors polítics, com ara la defensa dels valors democràtics, la igualtat, el pluralisme, etc., tan importants que esdevenen obligacions legals. En el cas de la CCMA, s’hi suma el suport a la normalització lingüística i cultural i la defensa de la indentitat pròpia o l’equilibri territorial com a valors consubstancials amb l’ens. Es tracta de principis que han sumat un ampli consens social entre els catalans. Alhora, i segons el llibre d’estil, també ha de ser plural, imparcial i neutral en la resta de temes. Pel que fa a l’independentisme, crec que els mitjans de la Corporació haurien de ser plenament neutrals perquè és un tema que divideix al país per la meitat, almenys segons les enquestes. Però, seria possible que s’incloguera dins la línia editorial un valor com ara el dret a l’autodeterminació, que genera un alt consens entre els catalans? Segons diferents estudis, un 70-80% dels ciutadans del nostre país donen suport a aquest dret. Parlem-ne amb tranquilitat i buscant el consens.

Els mitjans catalans més plurals

L’informe de Media.cat L’espiral del silenci assenyala que els mitjans catalans aborden amb major pluralisme el procés sobiranista que els espanyols. És una conclusió que salta a la vista en el cas dels mitjans públics: Televisió Espanyola (TVE) no té gairebé defensors de l’independentisme –segons les notícies analitzades l’informe, no en té cap–, mentre que, a TV3, sí que hi apareixen “unionistes”. I la pregunta que em faig és: ens hem de conformar amb ser més plurals que TVE? Aquí s’acaben les nostres aspiracions com a país per als nostres mitjans públics? Doncs em sembla un objectiu ben poc ambiciós. Sobretot, quan l’índex de pluralisme de TVE és tan reduït i està sent qüestionat durament tant pels seus treballadors, des del Consell d’Informatius de l’ens, com per tota l’oposició política.

A mi no em consola que els nostres mitjans siguen més plurals que els espanyols. Si bé és positiu, és clar, no és cap gran mèrit, tampoc. Les dades de l’informe de Media.cat permeten, això sí, desacreditar la teoria ultraespanyolista que acusa els mitjans públics catalans d’estar “rentant el cervell” als ciutadans. Tenir línia editorial no és manipular, si no manipularien tots els mitjans. I si algun mitjà “renta el cervell” sobre el procés és TVE als espanyols, ja que no permet veus favorables al sobiranisme i incompleix el principi del pluralisme. Ometre informació sí que és manipular. Però, aclarit això, no podríem fer autocrítica dels nostres mitjans sense caure en la trinxera i tenint com a únic objectiu el dret a la informació de la ciutadania?

En el cas dels mitjans públics catalans, més que avaluar si són més plurals que els espanyols, em pregunte si ho són més que els francesos, anglesos o alemanys, que estan bastant més avançats que els nostres. Em pregunte si hi apareixen representades en la seua justa proporció o no –en el pes social i electoral que tenen– totes les opinions respecte al tema de la independència i quin tractament se’n fa. Dic que m’ho pregunte, no perquè tinga la certesa que no estiga passant actualment sinó perquè crec que seria interessant investigar-ho. Potser seria interessant estudiar com ha abordat la BBC, en principi un mitjà públic plenament autònom, l’independentisme escocès i, si han estat neutrals, emmirallar-se en aquest exemple.

Per a mi, el debat no és si la CCMA “manipula”, cosa que crec que no és certa i ens situa una vegada més en la “trinxera”. Crec que s’ha de fer un debat –amb dades i anàlisi– sobre quin paper estan tenint i quin paper creiem que haurien de tenir els mitjans públics catalans en la informació sobre el procés polític que s’està vivint actualment Catalunya. En tinc la meua opinió, que ja he manifestat, però, insistisc, crec que el debat no s’hauria de fer des de la “trinxera” ni dient “i ells més”. Més encara, és un debat que haurien de fer assossegadament ‘entre’ independentistes i “unionistes”, i no com ara: els uns ‘contra’ els altres. I amb un únic objectiu final: garantir els nostres drets informatius i aprofundir en la radicalitat i vitalitat de la nostra democràcia, i en aquest cas, vigilant –i revisant si s’escau- el paper dels mitjans de comunicació públics.