Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisduals (CCMA), abans CCRTV, ha estat la joia de la corona. I sha de reconèixer que ha estat un element clau en la recuperació, projecció i dignificació de les identitats política, cultural i lingüística catalanes. Una de les potes de la normalització lingüística junt amb lensenyament i la immersió lingüística.

Els mitjans de la Corporació han tingut una molt bona valoració per una part important de la societat catalana que els ha percebuts com una televisió i una ràdio plurals, independents, amb uns serveis informatius i una programació moderns i de qualitat. I, si bé és cert que, en comparació a la resta de mitjans autonòmics públics de lEstat espanyol, sí que són un referent, crec també que sen fa una certa sobrevaloració que podrem comprovar si comencem a mirar arrere en la història de lens públic. En els anys que Jordi Pujol va presidir la Generalitat, la Corporació va viure alguns dels seus anys foscos, i qui no sho crega faria bé de preguntar a periodistes que porten als nostres mitjans públics des daquella època. Hi van haver ingerències governamentals suficients com per provocar que els professionals reivindicaren un Estatut de Redacció i canvis a la llei de la Corporació perquè no és depenguera formalment de l’Executiu català. Que hàgem estat els millorsen qualitat i autonomia en l’àmbit espanyol, també en comparació a la radiotelevisió estatal, no ha de fer que no siguem capaços de reconéixer les errades del nostre model i de fer autocrítica. I tampoc cal anar lluny en la història. Durant el segon tripartit es va elaborar la nova llei de la CCMA, amb lobjectiu de desgovernamentalitzar-la, però el que no es va aconseguir és despartiditzar-la. Es tracta no només que no depenga del Govern, sinó que no depenga dels partits. En lactual legislatura, aquesta lloable finalitat ha estat posada sobre la taula, però la ponència conjunta que es treballava al Parlament no ha passat de la fase de les compareixences d’experts i professionals. Està clar que no hem arribat mai a situacions com Canal 9 o TeleMadrid. Per sort. Però això no vol dir que no hi hagen hagut problemes i que no puguem millorar.

Després d’aquest breu repàs a la història, es pot dir que els canals de la Corporació manipulen actualment?

No tinc una resposta contrastada amb dades i estudis, només percepcions. Sí que crec que no està sent neutral i que hi ha un cert decantament a favor del sobiranisme. Res descandalós. No crec que siga manipulació. Es podria dir que els mitjans de la CCMA estan mantenint una línia editorial pro-sobiranista: i tenir línia editorial sobre un tema polític és una cosa habitual i legítima en els mitjans privats. Però és adient tenir-ne en els mitjans públics? i en temes en els quals no hi ha amplis consensos socials? El que em preocupa és que no hi pot haver un debat assossegat i seré entre independentistes i unionistesperquè de seguida esclata la guerrapolítica. Ni tan sols amb un plantejament tranquil com el que he fet. I això és així perquè aquell que expressa dubtes és sospitósd’estar a laltre cantó de la trinxera daquesta batalla política. Siga el cantó independentista o bé de l’“unionista.

Tampoc ens hem denganyar, els mitjans públics sí que poden (de fet, han de) tenir línia editorial en determinats principis o valors polítics, com ara la defensa dels valors democràtics, la igualtat, el pluralisme, etc., tan importants que esdevenen obligacions legals. En el cas de la CCMA, shi suma el suport a la normalització lingüística i cultural i la defensa de la indentitat pròpia o lequilibri territorial com a valors consubstancials amb l’ens. Es tracta de principis que han sumat un ampli consens social entre els catalans. Alhora, i segons el llibre destil, també ha de ser plural, imparcial i neutral en la resta de temes. Pel que fa a lindependentisme, crec que els mitjans de la Corporació haurien de ser plenament neutrals perquè és un tema que divideix al país per la meitat, almenys segons les enquestes. Però, seria possible que sincloguera dins la línia editorial un valor com ara el dret a lautodeterminació, que genera un alt consens entre els catalans? Segons diferents estudis, un 70-80% dels ciutadans del nostre país donen suport a aquest dret. Parlem-ne amb tranquilitat i buscant el consens.

Els mitjans catalans més plurals

Linforme de Media.cat Lespiral del silenci assenyala que els mitjans catalans aborden amb major pluralisme el procés sobiranista que els espanyols. És una conclusió que salta a la vista en el cas dels mitjans públics: Televisió Espanyola (TVE) no té gairebé defensors de lindependentisme segons les notícies analitzades linforme, no en té cap, mentre que, a TV3, sí que hi apareixen unionistes. I la pregunta que em faig és: ens hem de conformar amb ser més plurals que TVE? Aquí sacaben les nostres aspiracions com a país per als nostres mitjans públics? Doncs em sembla un objectiu ben poc ambiciós. Sobretot, quan l’índex de pluralisme de TVE és tan reduït i està sent qüestionat durament tant pels seus treballadors, des del Consell dInformatius de lens, com per tota loposició política.

A mi no em consola que els nostres mitjans siguen més plurals que els espanyols. Si bé és positiu, és clar, no és cap gran mèrit, tampoc. Les dades de linforme de Media.cat permeten, això sí, desacreditar la teoria ultraespanyolista que acusa els mitjans públics catalans destar rentant el cervellals ciutadans. Tenir línia editorial no és manipular, si no manipularien tots els mitjans. I si algun mitjà “renta el cervellsobre el procés és TVE als espanyols, ja que no permet veus favorables al sobiranisme i incompleix el principi del pluralisme. Ometre informació sí que és manipular. Però, aclarit això, no podríem fer autocrítica dels nostres mitjans sense caure en la trinxera i tenint com a únic objectiu el dret a la informació de la ciutadania?

En el cas dels mitjans públics catalans, més que avaluar si són més plurals que els espanyols, em pregunte si ho són més que els francesos, anglesos o alemanys, que estan bastant més avançats que els nostres. Em pregunte si hi apareixen representades en la seua justa proporció o no en el pes social i electoral que tenentotes les opinions respecte al tema de la independència i quin tractament sen fa. Dic que mho pregunte, no perquè tinga la certesa que no estiga passant actualment sinó perquè crec que seria interessant investigar-ho. Potser seria interessant estudiar com ha abordat la BBC, en principi un mitjà públic plenament autònom, lindependentisme escocès i, si han estat neutrals, emmirallar-se en aquest exemple.

Per a mi, el debat no és si la CCMA manipula, cosa que crec que no és certa i ens situa una vegada més en la trinxera. Crec que sha de fer un debat amb dades i anàlisisobre quin paper estan tenint i quin paper creiem que haurien de tenir els mitjans públics catalans en la informació sobre el procés polític que sestà vivint actualment Catalunya. En tinc la meua opinió, que ja he manifestat, però, insistisc, crec que el debat no shauria de fer des de la trinxerani dient i ells més. Més encara, és un debat que haurien de fer assossegadament entre’ independentistes i unionistes, i no com ara: els uns contra’ els altres. I amb un únic objectiu final: garantir els nostres drets informatius i aprofundir en la radicalitat i vitalitat de la nostra democràcia, i en aquest cas, vigilanti revisant si sescau- el paper dels mitjans de comunicació públics.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

2 Comentaris

  1. Arnau Rulló

    Benvolgut senyor Canet:

    Primer de tot, gràcies per fer aquest article. M’ha fet molta il·lusió veure com encara queda algú que defensa els mitjans públics catalans, tot defugint de l’etern debat de la manipulació ideològica. Comparteixo força la seva opinió, sobretot quan diu que els mitjans catalans són molt més plurals que els espanyols, cosa que ha quedat demostrada en multitud d’ocasions. Ara, quan parla de despartiditzar-la jo parlo d’eliminar la presència dels partits polítics als mitjans públics. TOTS. La televisió i la ràdio públiques haurien d’estar controlades per professionals independents, no com ara, controlats per gent molt propera a CIU. Sobre la pluralitat, penso que estaria bé fer una comparativa entre la CCMA i la BBC per veure com han tractat els respectius processos d’independència, el català i l’escocès. I té raó quan diu que TV3 i Catalunya Ràdio han de ser plurals pel que fa al procés d’independència. També s’ha de de dir que, tot i que alguna vegada hagin pogut adoptar postures, penso que els mitjans públics catalans són força pulcres i moderats respecte a tota la informació que genera el procés d’independència.

    Gràcies per l’escrit. Atentament

    Arnau Rulló

  2. Josep-Anton Monfort

    Sr. Canet, jo visc a Anglaterra i la BBC va jugar clarament a favor de l’unionisme. La diferència és que ho van fer obertament, sense voler passar per “objectius i equilibrats”. Trobo que sempre es demana el màxim als mitjans catalans i ja es compta que els espanyols no són neutrals sense, però, exigir-los públicament aquesta neutralitat amb una força comparable. Us sóna lo de la discriminació positiva en favor de les dones?. Doncs això, donat el panorama d’absoluta minoria i l’audiència minoritzada dels mitjans catalans a Catalunya, on els mitjans espanyols i unionistes ténen plena implantació sense cap impediment, exactament igual que a Zamora, trobo que s’hauria de primar aquest biaix independentista que, no no el tenim a la Corporació (et.al.), no el tenim enlloc. Senyors, estem en una fase aguda de combat, prou de fer-se els neutrals perquè així només es fa que minoritzar encara més el nostre argument. És una situació anàloga als qui proclamen el bilingüisme i es volen carregar la immersió quen, en realitat, el que es volen carregar és el català. Al menys, siguin valents i diguin clarament el què volen. Sr. Canet, entenc que sou valencià i, per tant, molt conscient del que s’ha fet allà per impedir l’accès de TV3 i eliminar la llengua comú en nom del “bilingüisme”.