Els Informatius de Telecinco són els més vistos a l’Estat espanyol –inclosos el País Valencià i les Balears, encara que a Catalunya aquesta posició és per als Telenotícies de TV3- i només per això és interessant fer una anàlisi dels seus continguts.

Per això hem escollit a l’atzar els informatius de les 9 del vespre d’ahir dimarts 14 de juliol, que van ser seguits per un milió vuit-centes mil persones. Un 18,5% de la gent que veia la televisió al conjunt de l’Estat en aquell moment.

El programa comença amb unes imatges d’un recol·lector agrícola que avança per una petita carretera local tombant els senyals de trànsit que hi ha al pas. Pedro Piqueras, el presentador, reconeix que és “una imatge anecdòtica”, encara que l’editor l’ha considerada suficientment rellevant com per obrir l’informatiu. Després se sabrà que ni tan sols és la primera vegada que aquestes imatges arriben a les notícies, ja que ara s’informa de la detenció del conductor del vehicle agrícola, però prèviament ja s’havia difós el vídeo i explicat els fets.

El programa sencer dura 32 minuts i es pot dividir en dos blocs. El primer podríem que podríem considerar les notícies purament considerades –política, internacional i economia- ocupen en conjunt 11 minuts i 24 segons. El segon bloc –successos, societat, serps d’estiu curiositats i històries d’interès humà- gaudeix de 20 minuts 26 segons. Aquest recompte no inclou els esports (4 minuts i mig) i la informació meteorològica (dos minuts i cinc segons), que tenen programes propis.

Piqueras comença el primer bloc explicant que la jornada ha viscut una notícia històrica: L’acord nuclear entre Iran i diverses potències occidentals amb els EUA al capdavant. La notícia inclou connexions amb Teheran i Washington i una bona peça de context, però en total suma quatre minuts. Per posar-ho en context a l’interès dels editors per aquest “fet històric” pot comparar-se amb el temps dedicat a l’onada de calor que ja fa dues setmanes que dura: dos minuts i mig. O dos minuts i 12 segons per al darrer dia de les festes de San Fermín, que han tingut una cobertura diària.

La resta del primer bloc es reparteix amb informació sobre Grècia (dos minuts i 10), l’acord per a una llista conjunta entre CDC i ERC (un minut i 27) i la rebaixa de les peticions fiscals a Rodrigo Rato (un minut i 17). Finalment una ressenya d’una entrevista a la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría realitzada a Cuatro –cadena del mateix grup- on desmenteix els rumors que la col·loquen com a possible successora de Rajoy. La resta de peces no arriben al minut.

El segon bloc inclou algunes notícies de caràcter social que poden tenir cert interès, però en general enfocades d’una forma simple i tendint al sensacionalisme. Un exemple és la publicació d’un informe del Defensor del Poble andalús on alerta de l’augment de la violència dels fills cap als seus pares. A pesar dels dos minuts dedicats a la peça no es contextualitza la informació –5.000 denúncies són poques o moltes? Amb què ho comparem?- i la majoria d’experts consultats fan microintervencions on es limiten a reforçar tòpics preexistents.

Els petits furts als establiments comercials també mereixen una bona peça, però tot i el to sensacionalista i criminalitzador de la notícia, aquesta acaba reconeixent que aquest tipus de faltes estan baixant. S’esmenta una xifra de 16.000 milions de pèrdues per aquestes sostraccions, però no se cita la font ni es contextualitza, per exemple, en el total de facturació del comerç al detall. Tot plegat sembla una excusa per introduir una altra història “d’interès social”: El policia que va anar a detenir una lladre i va acabar pagant-li els bolquers i comprant sabates per als seus fills. Uns fets succeïts als EUA. En cap dels dos casos es fa cap mínima menció al context social.

Una altra peça estrella és una onada de calor que ja fa dues setmanes que dura i de la qual és difícil dir-ne res de nou. Un enfocament que podria ser interessant –l’augment d’allò què anomena “ozó dolent”- queda espatllat per una successió de microdeclaracions on es barregen ciutadans a l’atzar amb experts de diferents tipus, frases suposadament gracioses i tòpics diversos.

Entre les notícies més delirants es poden comptar el minut i 46 segons dedicats als ciclistes que condueixen beguts, pràctica que va suposar 15 multes en tot un any a Vitòria, “una de les ciutats amb més ús de la bicicleta” segons la periodista. També hi ha el tema de la recol·lectora agrícola (un minut i 9 segons), el robatori d’una càmera per una gavina a les gallegues illes Cie (33 segons), o una plaga de conills al Vinalopó (un minut i 47 segons).

Aquesta darrera és juntament amb la mort d’un turista durant uns bous al carrer a Pedreguer –en la que quatre testimonis expliquen tot tipus de detalls morbosos- (un minut i un segon) les úniques informacions sobre el País Valencià. En canvi ni tan sols es mencionen les reaccions a la multa de la UE al Consell per manipular les xifres del dèficit.

Un Comentari

  1. Arnau Rulló

    Telecinco no té informatius, té ”magazins d’actualitat”. Allò que presenta en Piqueras a les 9 de la nit no se li pot dir informatiu. És una continuació del ”Sálvame” però amb un to més seriós. Ara, sense defugir del sensacionalisme i el groguisme que tant caracteritza aquesta cadena. Només hi ha tres motius per justificar el lideratge d’això (o almenys intentar-ho, perquè és injustificable): La pèssima qualitat dels informatius de les altres cadenes, la manipulació de TVE i la morbositat de la gent. Sort que a Catalunya tenim TV3. De fet, des de la seva arribada, a casa sempre hem seguit els Telenotícies, que són, sens cap mena de dubte, els informatius més rigorosos, seriosos i plurals que es poden trobar avui en dia a l’espectre televisiu.