El que podria semblar un debat antic i estèril per alguns, el fet que la societat encara percebi més la música com a oci i no pas com a cultura*, es va demostrar que no ho és tant, de superflu, durant la presentació de L’Anuari de la Música 2015, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya (ARC) de dimecres passat. El sector musical els últims anys s’ha posat les piles a l’hora de defensar les seves reivindicacions històriques (una de clara i notòria pels segells discogràfics aplegats a APECAT: que els mitjans públics de la Corporació Catalana encara no es prenguin prou seriosament el seu paper de difusors de la música del país dins tota la seva programació i no de manera anecdòtica).

Tant la roda de premsa com la participativa taula rodona posterior amb representants de les principals associacions del sector musical, moderades pel director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, van oferir el matí del 15 de juliol al Club Social de la SGAE una lliçó il·lustrativa i aclaridora de la fotografia que des de fa quinze anys consecutius fa la publicació prescriptora. Les dades també canten (cançons alegres i tristes) i marquen que el sector està tocat però no enfonsat i que reinicia des d’una nova cota zero. Caldrà veure com es pujarà una muntanya que s’ha intentat escalar per diversos flancs amb certs mapes estratègics o gairebé a cops de rock, intents reiterats i grans esforços d’associacions (com els d’ASACC perquè el Departament d’Interior reguli les sales com a espais de cultura i no d’oci al nivell dels karaokes).

Enguany es preveu clau per redefinir el pla integral que impulsa l’ICEC de Jordi Sellas en una taula que ha d’aplegar el sector artístic més divers amb què treballarà el Depertament de Cultura del Govern català: el musical. Aquesta diversitat de veus es percep un any més a l’Anuari de la Música 2015 on s’apleguen reflexions de més de setanta professionals i on hi col·laborem periodistes musicals com Roger Palà, Teresa Vallbona, Elisenda Soriguera, Jordi Martí o la que signa aquest bitllet. En aquesta quinzena edició s’ha pres com a leit motiv posar en valor la Música com a bé cultural, lingüístic i social.

Els que estimem la música del país volem que l’Anuari de la Música 2015 sigui una eina més perquè tots els professionals prenguin nota i partit en l’assumpte. I col·legues periodistes no ens distreguem en això: La música d’ara i aquí és cultura. “No és broma”, que canta l’Adrià Puntí.

* Conclusió de l’Enquesta de Participació Cultural, realitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2014.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.