M’he passat tot el cap de setmana rumiant sobre aquesta notícia: “El País i Jot Down s’uneixen per publicar una revista i continguts web”. En les properes línies no vull parlar d’unir-se, una tendència que està molt de moda i ja traspua les llistes electorals, sinó en la capacitat fagocitària dels mitjans de comunicació tradicionals.

Jot Down és una capçalera creada per no-periodistes amb ganes de fer una revista diferent inspirada en el New Yorker. L’equip va apostar per una fórmula que hagués espantat qualsevol editor: entrevistes llarguíssimes desvinculades de les promocions, zero sensacionalistes, i publicades en blanc i negre. Ser independents els va permetre fer la revista que ells volien. Ara que tenen 800.000 lectors al mes en la seva versió digital El País s’hi fixa i els vol.

Per què els mitjans de comunicació grans i convencionals aposten tan poc per innovacions editorials? Per què no s’arrisquen com ho va fer Jot Down? Per què tot ha d’estar sotmès a la dictadura del click en un compàs frenètic d’actualitat? Aturem-nos. Expliquem històries d’una altra manera. Apostem per noves fórmules. Donem-los-hi temps per créixer. Experimentem i veiem què passa.

Alguns dels periodistes que van perdre la seva feina han creat productes innovadors, personals i realment interessants que no existien i que els mitjans de comunicació tradicionals no haguessin desenvolupat mai sense garanties de rendibilitat econòmica. En canvi quan han demostrat solvència els absorbeixen, encara que bona part de la seva personalitat depèn de la independència.

Iniciatives com Jot Down i els seus paisans en el periodisme de qualitat com la satírica Mongolia, l’esportiva Panenka, la rigorosa Alternativas Económicas, o la internacional 5W són fills de persones valentes. Els grups de comunicació grans haurien de fer el mateix i experimentar noves fórmules per reflotar la nostra professió. Alguns aposten pel que es coneix per medialabs, però malauradament encara és una tradició minoritària i anglosaxona.

La inversió en I+D és clau per superar qualsevol crisi, també la dels mitjans de comunicació. No s’espantin. Mullin-se i atreveixin-se a invertir en periodisme com han demostrat que es pot fer alguns professionals a títol personal. Si pensen en beneficis, no dubtin en què els hi retornaran. Tinguin paciència i pensin amb uns altres paràmetres. Potser se sorprenen.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.