Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

ABC ha rebut una allau de crítiques per haver publicat “l’exclusiva” sobre la desaparició –i presumpte segrest- de tres periodistes espanyols a Síria. A les xarxes socials, familiars dels informadors, així com nombrosos usuaris –periodistes o no- han criticat obertament la decisió del diari de Vocento de publicar una notícia que feia dies que se sabia a nombroses redaccions però que es mantenia en secret per petició expressa dels experts en aquestes situacions que assessoren les famílies.

En una actitud força excepcional, la notícia de El País fins i tot menciona “l’edició digital d’ABC” com a font de la filtració. “’Com més publicitat se li doni al cas, més s’apujarà el preu que demanaran els seus segrestadors’, adverteix un expert. Les famílies van demanar, a través d’un comunicat, ‘paciència, respecte i discreció’”, explica el diari de Prisa just després citar el nom del diari de la competència.

Paradoxalment, els consells de l’expert citat per El País, coincideixen plenament amb el de Rogelio Alonso, professor de Ciència Política a la universitat Rey Juan Carlos de Madrid, un dels opinadors de capçalera d’ABC en temes de terrorisme i seguretat.

En un article titulat “¿Com es gestiona un segrest?” es pot llegir: “El segrestador explota el terrible impacte psicològic que produeix el testimoni d’un ésser humà terroritzat (…). Per això, una cobertura mediàtica desproporcionada que ignori les intencions dels segrestadors amplificarà la comprensible reacció emocional de familiars i conciutadans, contribuint a augmentar la pressió sobre els governs i a elevar el preu del rescat per part d’aquells que han desencadenat la tragèdia”.

En una altra anàlisi titulada encara més específicament “¿Què fer davant un segrest d’Al Qaida?”, Rogelio Alonso escrivia: “Els mitjans de comunicació són inevitablement un canal a través del qual el terrorista planteja les seves exigències i la seva intimidació, pel que se’ls ha de reclamar una maduresa que eviti facilitar al terrorista instruments amb els quals exercir amb més eficàcia la seva amenaça sobre les víctimes directes -els ostatges- i indirectes -la societat en el seu conjunt-.”

El diari tampoc podia al·legar ignorància a l’hora de decidir informar del possible segrest dels tres periodistes espanyols a Síria. En un cas similar –el segrest de Marc Marginedas, Ricard García Vilanova i Javier Espinosa també a Síria el 2013- la notícia d’ABC cita el fotoperiodista Gervasio Sánchez, portaveu de les famílies dels informadors –en aquell cas i també en l’actual- per explicar que tot “s’ha mantingut fins ara lluny dels focus mediàtics mentre es desenvolupen de forma discreta «negociacions i gestions» per alliberar-los”.