Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El jove basc Ibai A.D. va sortir dimarts de la presó de Picassent després d’estar-hi tancat de forma preventiva durant quatre anys en ser absolt per l’Audiència nacional espanyola. Tot i la certificació judicial que A.D. no havia format mai part d’ETA, Las Provincias el defineix com a “etarra”, tant al titular de la notícia com a la primera frase del text i una tercera al darrer paràgraf. En canvi l’absolució de l’acusat, motiu que comporta l’excarceració, només apareix al subtítol.

LPpresumpcioA més, la notícia informa que A.D. ha complert “quatre anys de condemna” a la presó valenciana. Pena imposada per la col·locació d’un artefacte explosiu –no per ser membre d’ETA- en un altre procés. Una cerca a l’hemeroteca permet saber que A.D. només va ser condemnat a dos anys de presó per aquell cas, pel que pot suposar-se que la resta del temps ha estat empresonat de forma preventiva. Pel qual, durant tot aquest temps un innocent –i nou altres joves jutjats al mateix procés- ha estat privat de la seva llibertat.

Els magistrats, explica el segon paràgraf de l’article- van considerar que “no va acreditar-se que els objectes confiscats als acusats fossin confeccionats per Segi ni que la seva venda fos destinada a finançar el grup terrorista. Tampoc va poder-se demostrar que participessin en reunions orgàniques de la pedrera d’ETA o dirigissin cap grup il·legal a Pamplona”.

A pesar de la contundent sentència, el diari destaca el vot particular d’un dels magistrats a favor de la condemna, el que no canvia el fet que a tots els efectes legals, ni Ibai A.D. ni els seus companys poden ser anomenats “etarres”. L’article de Las Provincias també barreja els dos processos judicials, així com les ordres de cerca i captura policials anteriors, fins al punt que li dedica més espai que a l’absolució en si.

L’ús de la imatge suposa un motiu de linxament addicional gratuït. Publicar un retrat d’un detingut i esposat perfectament reconeixible, per explicar que aquesta mateixa persona ha estat absolta reforça la seva criminalització i no respon a la seva realitat actual.

La qüestió de la presumpció d’innocència és un tema pendent als mitjans i des d’aquest observatori sovint s’ha denunciat que aquest dret es vulnera de forma massa habitual, sobretot en els col·lectius més exclosos o enfrontats al poder, com immigrants, activistes o minories. Hi ha veus que alerten que la inclusió del terme “presumpte” ja no és suficient per evitar el linxament social i l’estigma que suposa definir algú com a causant d’un delicte des del moment en què ha estat detingut. En aquest cas, però, s’ha anat molt més enllà en mantenir una acusació delictiva fins i tot quan els tribunals l’havien desestimada.