Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui m’adreço als més joves; la resta no cal que perdeu el temps llegint-me. Perquè vosaltres, els joves, heu enganxat de ple un canvi de segle, és a dir, un canvi de paradigma, una sacsejada amb crisi econòmica inclosa. I quan hi ha acció, la gent crea, i vosaltres no heu de ser-ne una excepció. Per exemple, en el cas dels períodes d’entreguerres, mireu Dalí, Munch, Kafka… Tots ells van començar a crear a partir de l’acció, en aquest cas del dolor. Quelcom els va empènyer a crear. Per ells, crear era com respirar, perquè respirar en si se’ls feia molt difícil pels temps que els havia tocat viure. Així, doncs, si teniu idees, materialitzeu-les, amb els recursos que tingueu al vostre abast. I no sigueu humils ni modestos; els modestos ho són perquè no tenen res a exhibir.

M’encaro als joves que es van presentar a les proves de selectivitat que van tenir lloc setmanes enrere, alguns dels quals afirmaven sense cap mena de rubor que els agradaria convertir-se en periodistes. Això és meravellós! Els que ens podem dedicar a aquesta feina, a explicar històries, a escriure, som molt afortunats, però no oblideu mai que la fortuna es busca, no espereu mai que la deessa Fortuna us somrigui perquè sí. Tenia un oncle que quan arribava a casa després d’un llarg passeig ho feia amb dues o tres monedes més a la butxaca de les que portava abans de sortir. Sort? No pas! Quan caminava, sempre mirava a terra. Això no té res a veure amb l’atzar, malgrat que molts el consideréssim un afortunat.

El grup targarí Lexu’s es pregunta en una cançó on van les paraules quan no són dites per ningú. Les paraules poden ser-ho tot o no ser res, només depèn de si són dites o escrites. Estimo les lletres i els oficis que es basen en combinar-les entre si formant paraules que, articulades correctament, es transformen en frases que omplen de sentit un paràgraf dins d’un text.

Contesto la pregunta de Lexu’s: no hi ha paraules que no siguin dites per ningú, només paraules que no són escoltades. Fa unes setmanes us vaig escoltar. I d’aquí a unes setmanes us llegiré. A vosaltres, els joves.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.