Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avui m’adreço als més joves; la resta no cal que perdeu el temps llegint-me. Perquè vosaltres, els joves, heu enganxat de ple un canvi de segle, és a dir, un canvi de paradigma, una sacsejada amb crisi econòmica inclosa. I quan hi ha acció, la gent crea, i vosaltres no heu de ser-ne una excepció. Per exemple, en el cas dels períodes d’entreguerres, mireu Dalí, Munch, Kafka… Tots ells van començar a crear a partir de l’acció, en aquest cas del dolor. Quelcom els va empènyer a crear. Per ells, crear era com respirar, perquè respirar en si se’ls feia molt difícil pels temps que els havia tocat viure. Així, doncs, si teniu idees, materialitzeu-les, amb els recursos que tingueu al vostre abast. I no sigueu humils ni modestos; els modestos ho són perquè no tenen res a exhibir.

M’encaro als joves que es van presentar a les proves de selectivitat que van tenir lloc setmanes enrere, alguns dels quals afirmaven sense cap mena de rubor que els agradaria convertir-se en periodistes. Això és meravellós! Els que ens podem dedicar a aquesta feina, a explicar històries, a escriure, som molt afortunats, però no oblideu mai que la fortuna es busca, no espereu mai que la deessa Fortuna us somrigui perquè sí. Tenia un oncle que quan arribava a casa després d’un llarg passeig ho feia amb dues o tres monedes més a la butxaca de les que portava abans de sortir. Sort? No pas! Quan caminava, sempre mirava a terra. Això no té res a veure amb l’atzar, malgrat que molts el consideréssim un afortunat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El grup targarí Lexu’s es pregunta en una cançó on van les paraules quan no són dites per ningú. Les paraules poden ser-ho tot o no ser res, només depèn de si són dites o escrites. Estimo les lletres i els oficis que es basen en combinar-les entre si formant paraules que, articulades correctament, es transformen en frases que omplen de sentit un paràgraf dins d’un text.

Contesto la pregunta de Lexu’s: no hi ha paraules que no siguin dites per ningú, només paraules que no són escoltades. Fa unes setmanes us vaig escoltar. I d’aquí a unes setmanes us llegiré. A vosaltres, els joves.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.