Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els mitjans són armes de guerra. Sempre ho han estat, no ens escandalitzem. Per molt que reivindiquem la independència dels periodistes i el dret a una informació veraç, no hauríem d’oblidar que els mitjans han estat, des dels seus inicis, armes per a múltiples batalles i s’han implicat en incomptables fronts. Una altra cosa és que després hi hagi una fina, esquiva i mòbil línia que separa el posicionament legítim i l’ús de la manipulació, la mentida i la no veritat per tal d’aconseguir els objectius proposats. Una línia que, a més, va fent-se més i més prescindible a mesura que l’enfrontament pot suposar canvis importants i immediats en l’estatu quo.

Però la novetat per a TV3 és que no ara mateix no ha esdevingut tant una arma de guerra com un camp de batalla. Des de fa mesos, sinó anys, es repeteix la lletania de la terrible manipulació informativa que els canals públics sotmeten als catalans respecte el procés sobiranista. Un argumentari basat en exageracions, mitges veritats i algunes mentides flagrants, però, sobretot en obviar el petit detall que els catalans tenim al nostre abast tot el ventall audiovisual espanyol totalment bolcat en desprestigiar l’independentisme i al que podem accedir només pitjant el comandament a distància, una opció que, Ebre enllà, no existeix.

Amb tot, recordar que TVE, infinitament pitjor que TV3, rep moltes menys crítiques -i això sense comptar amb les televisions privades, depositàries d’una concessió pública d’espai radioelèctric, no ho oblidem- és un argument molt pobre. Les males arts del contrari no eliminen les pròpies. És obvi que TV3 ha de lluitar per no deixar de ser la televisió dels catalans, esdevenint únicament la televisió del procés, però, no ens enganyem, el problema no és aquest.

Una TV3 exquisidament neutral en el conflicte rebria les mateixes ferotges crítiques que ara, car el problema és la seva existència mateixa. El problema de debò –i ho és des que va posar-se els fonaments de la llavors CCRTV- és que els catalans tinguem una veu audiovisual pròpia i potent. TV3 és un camp de batalla, una fortalesa a abatre per tal de portar-la a la insignificança i, si pogués ser, la seva total desaparició.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

3 Comentaris

  1. Arnau Rulló

    Excel·lent article! Un altre cop, moltes gràcies per desmuntar les tesis unionistes que volen tacar la nostra televisió pública, cosa que mai aconseguiran, ni amb tota l’artilleria del món. Felicitats

  2. Jaume

    L’article esquiva el problema. Diu que si TV3 fos exquisidament neutral, rebria crítiques igual. Però no serien les mateixes, ni de la mateixa gent, ni sumarien tants desacords. Durant anys s’han queixat el PP i Ciutadans, ara passa que la Corporació està en mans només de CDC i ERC, i això atempta contra el pluralisme, l’intern de la societat catalana, al marge de les manipulacions pitjors de fora. És amb la societat catalana que TV3 ha de garantir pluralisme i imparcialitat, no s’ha de definir només en relació als mitjans “de fora” i passar a fer periodisme de trinxera.

  3. Joan Canela

    Hola Jaume, no crec que l’article esquivi el problema, sinó que posa el focus en una altra qüestió. Moltes vegades he criticat TV3 quan crec que ha fet coses malament (altres cops no ho he fet perquè senzillament no tinc temps ni energies per criticar-ho tot) però en aquest article volia parlar d’una altra cosa que poc té a veure amb les crítiques legítimes i necessàries a qualsevol mitjà.

    Sobre la qüestió que vostè esmenta, crec que ho menciono al penúltim paràgraf. No ho desenvolupo plenament, però ja li dic que, per aquesta vegada, volia posar el focus en aquesta altra qüestió.

    De totes formes, gràcies pel comentari.