Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Si hi ha un punt que ha captat la nostra mirada aquest estiu és el Mediterrani. Com mai abans, els mitjans de comunicació s’han fixat en els centenars de milers de persones que, arriscant les seves vides al mar, fugen dels conflictes i la persecució política a Síria, l’Iraq o l’Afganistan i intenten arribar a les costes europees, buscant un lloc segur on refer les seves vides. Des de principi d’any, es calcula que unes 200.000 persones han desembarcat a Grècia i més de 100.000 ho han fet a Itàlia.

La necessitat de posar nom als protagonistes d’aquesta onada migratòria ha posat damunt la taula l’ús de conceptes com els de refugiat, immigrant o desplaçat. Però, els periodistes estem utilitzant correctament aquests termes? Fer-ho és essencial per explicar bé la situació d’emergència humanitària que vivim?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Segons l’agència de l’ONU per als refugiats, ACNUR, la paraula refugiat defineix aquella persona que s’ha vist obligada a abandonar el seu país per la guerra, la violència o la persecució, així com les violacions dels drets humans. Segons els càlculs de l’ONU, aquest estiu només la xifra de refugiats siris ha arribat als 4 milions, bona part dels quals han anat accedint a Turquia i el Líban al llarg d’aquests 4 anys i mig de guerra a Síria.

El dret internacional protegeix els refugiats, gràcies a la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu protocol de 1967, així com d’altres instruments legals. Un dels principis fonamentals que estableix el dret internacional és que els refugiats no poden ser expulsats ni retornats a situacions en què la seva vida i llibertat estiguin en perill. A més, se’ls ha de garantir l’accés a procediments d’asil justos i eficients, i mesures que els permetin viure en condicions dignes i segures, i que els ajudin a trobar una solució a més llarg termini.

Els desplaçats interns es diferencien dels refugiats perquè no creuen fronteres internacionals a la recerca de seguretat i protecció, sinó que es queden dins els límits del seu propi país. Segons la mateixa agència, en determinades circumstàncies els desplaçats interns poden ser obligats a fugir per les mateixes raons que ho fan els refugiats però sota la protecció del seu govern, fins i tot en aquells casos que el mateix govern s’ha convertit en una de les causes de la seva fugida. Els desplaçats interns mantenen els drets que els corresponen com a ciutadans, a més de la protecció que els ofereix el dret internacional dels drets humans. A Síria, ACNUR calcula que hi ha uns 7,6 milions de persones desplaçades, mentre que, segons les dades de l’Observatori sobre el Desplaçament Intern del Consell Noruec per als Refugiats (IDMC), ja a finals de 2014, hi havia 38 milions de desplaçats interns a tot el món. La major part, un 60%, a cinc països en conflicte: l’Iraq, Sudan del Sud, la República Democràtica del Congo, Síria i Nigèria.

Per la seva banda, els migrants -utilitzar aquest terme evita classificar-los en funció de si marxen o arriben, ja que ambdues coses succeeixen alhora- escullen traslladar-se, no a causa d’una amenaça directa de persecució o mort, sinó principalment per a millorar les seves vides al trobar feina, accedir a l’educació, per reunificació familiar, o per altres raons. Tal com explica en aquest article Adrian Edwards, portaveu d’ACNUR a Ginebra, a diferència dels refugiats, que no poden tornar al seu país, els migrants continuen rebent protecció del seu govern d’origen.

Per als governs la distinció d’aquests conceptes és important, ja que les normes que apliquen a uns i altres són diferents. Confondre refugiats amb migrants pot perjudicar-los, ja que barrejar termes desvia l’atenció de la protecció legal específica que els refugiats requereixen. A més, resta valor a l’anàlisi que els periodistes i mitjans -i, conseqüentment, els lectors o espectadors- puguin fer de la situació.

Així, doncs, com hem d’anomenar les persones que des de fa mesos arriben en embarcacions a les costes d’Itàlia i de Grècia, entre d’altres? Són refugiats o migrants? Segons el mateix article d’Adrian Edwards, hi trobem tots dos casos. Si bé és cert que la majoria provenen de països afectats per la guerra, una part més petita prové d’altres indrets, de manera que és més apropiat anomenar-los migrants.

Només tenint en compte desplaçats i refugiats, l’ONU alertava l’any passat que 51,2 milions de persones havien hagut d’abandonar casa seva per la violència, el que suposa la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial, segons el blog de la revista d’informació internacional 5W. El blog també apunta la xifra de 232 milions de migrants que es mouen a la recerca d’un nou lloc on viure i es pregunta quantes d’aquestes persones reunirien les condicions per demanar asil. En aquest sentit, el seu autor, el periodista Agus Morales, explica que és difícil discernir la migració econòmica clàssica dels moviments de població forçosos en l’actual context de transformació de la violència, així com que és un error assumir que sempre són els més pobres els qui decideixen emigrar.

Per una banda, en el periodisme sempre és necessari utilitzar el terme més precís possible per explicar amb fidelitat allò que passa, però, per l’altra, la diversitat de motius pels quals una persona es desplaça o migra complica l’atribució d’una categoria concreta i única. El debat migratori és més complex del que sembla, però almenys veiem com comença a atraure uns ulls que fins ara havien mirat cap una altra banda.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.