En els darrers dies els mitjans s’han bolcat a cobrir la que s’ha anomenat la «major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial», encara que aquesta ja fa mesos que dura. Les colpidores imatges de les famílies majoritàriament sirianes arribant en peu o fràgils barques a les fronteres d’Europa –inclosa la polèmica fotografia d’un nen ofegat a una platja turca- han obligat a reobrir el debat polític i potser reconduir el rebuig inicial de la majoria de govern de la UE a permetre l’entrada de refugiats.

Però l’eurocentrisme, la simplificació del discurs i els titulars espectaculars que parlen «d’èxode», «massiu» o «imparable» poden desenfocar el problema, donant a entendre que la majoria d’exiliats proven d’arribar a Europa, fins i tot deixant entendre que sense cap intenció de retornar al seu país un cop acabada la guerra.

Però en realitat, el que preocupa als europeus només és una ínfima part del drama sirià. Segons les dades ofertes per diferents institucions internacionals i mitjans especialitzats, el nombre de desplaçats per la guerra siriana serien onze milions, pràcticament la meitat de la població que tenia el país abans de començar el conflicte. D’aquests, set romanen a Síria, a zones allunyades dels fronts bèl·lics i quatre han marxat a altres països.

InfoSiria2Com pot semblar lògic, els estat veïns són els que han acollit un nombre més gran de refugiats, amb el rècord de Turquia, que n’acull, oficialment, 1.622.839. El segon es el Líban, amb 1.167.790 i Jordània amb 622.106 asilats. L’Iraq devastat per la seva pròpia guerra també ha rebut la seva quota, amb 235.563. Fins i tot Egipte, que no comparteix frontera amb Síria, ha acceptat 136.661 persones. En context, tota Europa sencera ha rebut 217.724 refugiats, al voltant del 5% dels exiliats totals. Per ser més conscients de fins a quin punt és ridícul l’alarmisme europeu cal recordar que ara mateix els refugiats al petit Líban representen un 28% del cens del país. Una xifra a la que cal sumar una població històrica de refugiats palestins.

Els països àrabs que, en canvi, s’ha negat a acollir refugiats sirians són els del Gol Pèrsic, els rics en petroli Kuwait, Qatar, EAU i Aràbia Saudita. Una posició que ha generat fortes crítiques internes. Tampoc Israel, veí de Síria ha acceptat cap refugiat.

Aquestes dades no han estat «amagades» als mitjans europeus i -per posar un exemple- el mapa que acompanya l’article va ser publicat a Vilaweb, però han estat tractades de forma tangencial, sempre com a acompanyament d’articles centrats en la part que afectava Europa. Per seguir amb el mateix exemple, la peça de Vilaweb inclou vuit mapes, sis dels quals centrats a analitzar la relació d’Europa en la història.

Una cobertura que pot sembla lògica seguint criteris de proximitat, però que si s’exagera pot dificultar la comprensió de la qüestió en la seva globalitat i facilitar la publicació d’opinions on s’assegura que només Europa s’està fent càrrec de les víctimes de la tragèdia siriana.