7 de setembre. Dia de la filharmònica estrena del nou disc d’Aspencat que fa dies va brandant el single ‘Música naix de la ràbia’ amb videoclip produït per Tresdeu Media, l’editora de la revista Tresdeu una atalaia privilegiada de l’activitat cultural a ca nostra. Un miracle, de fet.

Perquè és un miracle que en aquest oasi momentani hi trobem encara premsa refugiada del provincialisme, supervivents del caos i el cicló de vint anys de Vuitton, Ferrari i Calatrava. Torna la normalitat i Catalunya Ràdio se’n va a Palau a entrevistar un president morellà, s’anuncien vols plens a pocs dies de l’estrena de l’aeroport de Castelló i La Razón obre portada obsessiva contra un conseller que parla sense embuts sobre el procés polític del riu Sénia amunt.

Sense cap diari, ràdio ni televisió, ni pública ni privada, de caràcter propi tal i com ha analitzat el col·lectiu de periodistes Ricard Blasco, es manté una cultura supervivent als dictats dels butlletins oficials. Malgrat la liquidació governativa de la segona empresa més important del País Valencià (després de la planta de Ford d’Almussafes) que tot sigui dit va demostrar-se poc empàtica amb determinades expressions culturals però de gran impacte amb una ocupació directa de 1.500 persones vinculades a un sector audiovisual i 4.500 relacionades de manera indirecta. El tancament de RTVV va ser l’escombrada cap a l’atur del 92% de la població activa relacionada amb el sector audiovisual i comunicatiu.

I després de l’ajornament de la reobertura de la ràdio i televisió pública valencianes el proper 9 d’octubre es manté la incògnita de la data de represa de les emissions. Un mitjà que hauria de comptar amb l’encàrrec de fer-se testimoni d’un procés necessari de modernització dels diferents sectors productius, de dignificació del treball i de racionalitzar (de posar raó i elements de comprensió) al teixit productiu i destacar-ne els elements de futur més solvents. Però avui, des d’aquest oasi momentani la realitat és que darrera aquella carta d’ajust encara segrestada sonen freqüències, s’escriuen línies i es poden veure entrevistes per fugir d’aquesta gàbia d’or que podria ser plantar una ràdio i una televisió sense dibuixar abans el país que es necessita.

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019