Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Antonio Montiel, síndic del grup de Podem a Les Corts s’ha situat al centre de la polèmica política de la setmana en negar els vots del seu partit per tal de fer possible la reobertura urgent i provisional de RTVV per al 9 d’octubre. Des de Mèdia.cat hem volgut saber els seus motius per prendre una decisió tan controvertida

Al final no hi haurà televisió pública valenciana pel 9 d’octubre per la negativa de Podem a votar la llei que ho havia de permetre. És una errada?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Obrir un canal provisional per la 9 d’octubre tenia punts positius i negatius i hem valorat molt seriosament totes les opcions que teníem sobre la taula i al final hem pres la decisió que hem pensat que era la més correcta. Per tant no pense que haja estat una errada sinó un encert.

Comencem pels arguments a favor d’obrir…

El més important és aprofitar els drets en audiovisuals que encara s’estan pagant i no es poden emetre per no tenir una televisió. Naturalment, aprofitar aquests recursos pagats per tots els valencians és una prioritat i va ser un dels arguments de pes sobre la taula.

I complir la promesa de reobrir RTVV immediatament no?

Aquesta era una promesa que van fer sobretot [Ximo] Puig i [Enric] Morera. Ni [Mònica] Oltra ni jo va prometre açò en campanya. Per la meua part perquè era conscient de la dificultat de reobrir RTVV en tant poc de temps i no m’agrada fer promeses buides.

Ara, entenc i valore que el President volguera complir la seua promesa. Açò l’honra com a polític. En eixe sentit vam estudiar molt seriosament la seua proposta, però és que realment no podia ser.

Doncs parlem dels arguments per no obrir…

Un dels punts més problemàtics era el del personal, no podia contractar-se ningú per qüestions legals. Llavors van dir que podia fer-se sense nous treballadors, amb alguns extreballadors de RTVV que van ser absorbits en altres administracions i que es mantenen com a funcionaris.

Però quins continguts havien de fer? La primera versió seria emetre els productes que ja s’havien comprat i que quedaven en nevera i tirar d’arxiu. Després va parlar-se de dibuixos animats, però també d’emetre els plens parlamentaris i les rodes del premsa del Consell així com alguns informatius… I ací és on vaig començar a no veure-ho clar. La proposta semblava més una televisió del Govern que un servei públic, a més del perill que suposa fer informació política sense un consell professional que la supervise.

El risc de començar malament i dificultar crear unes bases sòlides per a la RTVV que volem era cada volta més gran i vam començar a plantejar-nos no donar suport a la mesura.

Finalment hi havia els límits imposats pel calendari i el reglament parlamentari, que obligaven a aprovar una Llei en lectura única, és a dir sense debat ni opció d’esmenes. Aquest era un mecanisme habitual del PP i crec que en els nous temps no s’ha de mantenir.

Així que pense que no té sentit pegar aquesta accelerada per obrir immediatament i de qualsevol manera i és millor fer les coses ben fetes per tal de construir la televisió pública valenciana que volem i que els valencians es mereixen i necessiten.

Per potser s’hauria pogut gestionar el tema de forma que s’evités el dany polític que suposa anunciar una mesura i després tirar-se enrere.

Quan vaig reunir-me amb Puig i Oltra ja vaig intentar frenar l’anunci de reobertura immediata, però no vaig aconseguir convèncer-los. Al contrari, vaig ser jo qui vaig transigir amb moltes coses. Però després van aparèixer nous obstacles, com alguns continguts o el tema del calendari parlamentari que feien impossible que votàrem a favor d’una mesura en la que ja no hi crèiem.

La situació ha suposat un colp per a l’Acord del Botànic?

No ho veig. Nosaltres hem fet un suport crític al President. Xarrem molt sovint i amb sinceritati abans d’anunciar el vot de Podem vaig parlar-hi per explicar-li-ho i ho va entendre. Després supose que s’ha enfadat per les pressions polítiques i mediàtiques que ha rebut en fer-se públic, però quan vam parlar no em va fer la impressió que ha fet després.

Al contrari, pense que estem aplicant correctament l’Acord i especialment en el tema de RTVV, ja que seguir els passos correctes ens permetran reobrir la RTVV de qualitat que va signar-se llavors.

L’altre perill de no començar immediatament les emissions és que el tema s’encalle. Hi ha molts interessos en joc, socials, partidistes, moltes despeses en un moment en què no hi ha diners. Hi ha un risc de que per voler-ho fer «massa bé» ens plantem a finals de la legislatura i no hi haja una RTVV emetent?

No, aquesta és una qüestió d’estat, de país. RTVV és molt important per molts motius: servei públic, motor econòmic de l’audiovisual, llocs de treball, vertebració del país, llengua, educació, cultura, democràcia… És impossible que s’oblide o es relegue.

Ara, hi ha molta gent que diu que té un model de RTVV, doncs ara és el moment d’exposar tots els models i debatre’ls sabent que tots haurem de transigir i ningú podrà imposar el seu. Per això hem convocat el Fòrum de l’Audiovisual, amb totes les parts implicades, que se celebra avui a Les Corts.

Vostè va participar en la redacció del text de la ILP per a la reobertura de RTVV que Les Corts amb una majoria absoluta del PP van aprovar de forma desvirtuada. No es podria recuperar aquell text per tal d’accelerar els passos legals?

No, perquè no estem parlant del mateix. Ara necessitem un nivell de concreció en aspectes tècnics que la ILP no tenien en compte. Hem de preparar una nova llei i fer-la molt bé. Però anem pel bon camí per aconseguir-ho.

Per acabar: una de les darreres polèmiques entorna RTVV ha estat l’enfrontament entre la unió de Periodistes i el Comitè d’Empresa al voltant de qui ha d’ocupar les places que s’obrin a la nova RTVV. Quina és la seua postura?

Jo entenc tant la posició de la Unió –que representa els nous professionals que van eixint de les facultats sense cap expectativa laboral- i la del Comitè, que defensa els drets d’uns treballadors que van guanyar la seua plaça en oposicions. Però crec que al final no podrà ser ni una ni l’altra, sinó una fórmula intermèdia.

Per començar, el disseny de les places no podrà fer-se pensant en qui col·loquem, sinó en les necessitats de la nova televisió. A partir d’ací aquestes s’hauran d’omplir tenint en compte els drets dels treballadors, però també la funció social de la televisió de ser una porta d’entrada al mercat laboral per als joves llicenciats.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019