Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Nilüfer Demir és el fotoperiodista que va realitzar la instantània del petit Aylan Kurdi mort a la platja turca d’Ali Hoca Burnu. Explica que des d’aquella foto no ha dormit cap nit sencera i té por de l’ombra creixent d’aquella imatge.

Resulta evident que la foto ha estat efectiva per activar l’opinió pública internacional i és evident, també, que diu molt poc d’unes societats amb accés a múltiples canals d’informació que ens permeten saber, gairebé diàriament, el nombre aproximat de morts que genera el conflicte sirià segregats per gènere i edats, i condició civil o militar. En aquest sentit és molt recomanable l’Observatori Sirià pels Drets Humans (vegeu www.syriahr.com ).

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però un fet no debilita l’altre. La foto presa per Demir esdevindrà icònica com la de Huynh Cong Ut de l’any 1972 en què la nena Kim Phuc corria terroritzada amb mig cos cremat pel napalm durant la guerra del Vietnam. I sí, ha estat efectiva però dóna raó al groguisme periodístic i això ens hauria de preocupar per bé que té una solució fàcil i ràpida: per evitar impactes sobtats al cor, el fetge o l’estomac, en tindríem prou llegint i informant-nos més enllà dels canals majoritaris i generalistes.

Sobre la dimensió ètica i moral –sí, moral- de la publicació de la fotografia, tot i admetent que ha estat efectiva, em remeto al fet que si formés part d’una campanya de captació de fons per a una ONG de casa nostra estaria prohibida pel codi ètic que comparteixen les organitzacions catalanes. També em semblen vinculants les opinions del pare i de l’oncle de la criatura, recollides pel corresponsal canadenc Muhammad Lila, demanant que es deixi de fer servir la imatge d’Aylan mort a la platja.

I ja que hem arribat a aquesta platja turca, us proposo d’ampliar l’objectiu i mirar-nos una mica el mapa. Mirar la frontera de Turquia amb Síria i reconèixer aquesta nació sense Estat que és el Kurdistan. Hi trobareu una ciutat fronterera, Kobane, d’on fugia la família d’Aylan.

Veureu que en pocs mesos ha passat de ser una ciutat alliberada a ser, altra vegada, una ciutat assetjada. Observareu que hi té molt a veure el xantatge a què novament els governants turcs ha sotmès la comunitat internacional. Com van fer després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York, Turquia ha ofert totes les facilitats de col·laboració als països del nord –bàsicament els Estats Units, França i Alemanya- a canvi de carta blanca en la represa de la repressió contra la població kurda. I li han comprat la proposta. No hi fa res que el Kurdistan representi una alternativa democràtica a la regió. No hi fan res els avenços socials que caracteritzen els municipis kurds integrats a Turquia governats per forces prokurdes; no hi fa res que l’autonomia kurda iraquiana sigui l’única part de l’Iraq amb certa estabilitat política, econòmica i social; menys important sembla, encara, que les milícies kurdes hagin estat les úniques capaces de fer recular l’Estat Islàmic a Síria. Res no val contra una geopolítica entestada repetir els errors si l’enriqueixen.

Més enllà de les espelmes, els posts indignats i solucions apedaçades que en el millor dels casos afectaran el 0,001% de la població kurda, hi ha la reivindicació i reconeixement del dret a l’autodeterminació del Kurdistan. Mal que pesi als ciutadans del món que no creuen en banderes ni en fronteres, en un Kurdistan lliure, conegut i reconegut per la comunitat internacional, Aylan Kurdi no s’hauria vist obligat a fugir de casa.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.