Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La campanya oficial de cara als comicis del 27 de setembre treu el cap amb força per la cantonada. Si és que no podem dir que ja s’ha instal·lat al nostre dia a dia amb forma de declaracions incendiàries per totes bandes.

En tot cas, més enllà de les qüestions polítiques que es destaquen des de les múltiples capçaleres i des dels primes times i, per tant, més enllà dels elements que generen un imaginari col·lectiu, un baròmetre abstracte sobre com entenem i interpretem des de la complexitat i diversitat social la campanya en qüestió, hi ha un altre protagonista que determina el termòmetre social i que tots i totes tendim a oblidar: la gent, aquells que vivim el dia a dia sense més etiquetes.

Seguint els actes de precampanya a la circumscripció de Tarragona he al·lucinat en majúscules amb com s’arriben a omplir les sales i places per escoltar els diversos projectes envers els comicis més diversament adjectivats dels últims temps. El primer que es palpa, doncs, és que arreu hi ha voluntat de conèixer en profunditat a què ens enfrontem com a societat d’aquí poc més de 15 dies. I es reclama informació i es mostren i s’exposen molts dubtes…que considero que no troben respostes adequades.

Es contraposen els grans titulars que pretenen bastir un nou país amb la manca de concreció d’aquests projectes, cosa que al meu parer acaba ridiculitzant el famós procés que viu de titulars. Als barris, pobles i ciutats, en canvi, la manca de concreció i la il·lusió que es ven a tort i a dret per part de la vessant independentista, està generant molt debat vinculat a l’àmbit més local. Debats molt interessants en què es parla des de les pensions fins el pagament del deute extern i en què es troben posicions unionistes i independentistes que debaten cívicament i que hauríem de recollir. Tot plegat denota la contraposició entre la voluntat de conèixer, debatre i organitzar-se per gran part de la població i la manca de voluntat per dotar el “procés” del caràcter “històric” que es reivindica per part d’alguns.

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.