Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La condemna a 13 anys de presó al dirigent opositor veneçolà Leopoldo López ha mobilitzat els mitjans catalans i espanyols que n’han fet una cobertura destacada, coherent amb el pes que el país caribeny ha anat tenint els darrers anys en les seccions internacionals.

A pesar de tractar-se d’espais d’informació –no opinió- són evidents les simpaties dels mitjans pel polític condemnat i els dubtes vers el sistema judicial veneçolà. Encara més si això és llegeix en el context de les informacions habituals sobre Veneçuela que genera uns apriorismes en els lectors/espectadors dels diferents mitjans.

Una cobertura i una presa de posició que contrasten amb la que va fer-se del judici d’Arnaldo Otegi i altres dirigents polítics bascs condemnat, avui fa quatre anys per un delicte “d’integració a banda terrorista”. Aquest tipus de comparacions sempre són difícils ja que els contexts mai són exactament iguals, però en aquest cas són nombroses les veus que han assenyalat els paral·lelismes, com per exemple l’eurodiputada valenciana Marina Albiol. De fet, ambdós polítics han estat condemnats en relació a una possible activitat il·legal violenta indirecta –és a dir, ells no haurien realitzat personalment cap acció violenta, però segons els tribunals les haurien promogut i emparat en la seva acció política,- un terreny pantanós en que la frontera entre la defensa de l’estat de dret i la repressió a la dissidència sempre és molt complexa.

Pel que respecta a Mèdia.cat, es tindrà en compte només alguns punts determinants de la cobertura mediàtica d’ambdós casos:

1. Punt de vista subjectivitzat: En el cas de Leopoldo López, les diferents cròniques analitzades coincideixen en oferir una lectura des del punt de vista del condemnat. Així El País destaca que “El líder de Voluntad Popular va aprofitar les tres hores de les que disposava per a respondre els arguments del Ministeri Públic” i “el moment més emotiu de la intervenció de López va arribar al final”. El Mundo encara va més lluny i infla la crònica d’elements emocionals que facilitin l’empatia del lector amb el condemnat: “Però la seva exposició no va bastar per a que els seus fills, Manuela i Leopoldo, el rebessin a casa amb la pancarta que li havien pintat al matí en la que hi posava: “Llibertat per a papi”.

En la notícia de la condemna a Arnaldo Otegi, en canvi, El País es limita pràcticament a enumerar la llarga llista d’arguments dels jutges, sense deixar pràcticament espai a la versió dels condemnats. I quan dóna veu als encausats –al desè paràgraf- ho acompanya d’adjectius com “tèbia desvinculació”. També a El Mundo es nota molt el canvi de to. Aquí ja no hi ha referències a la família ni empatia amb els condemnats. De fet, un d’aquests, Rafa Usabiaga, es trobava en llibertat condicional per poder tenir cura de la seva mare, però s’informa d’aquest fet de forma lacònica i deixant entendre que tot forma part d’una excusa per eludir la presó.

3. Suport polític o aïllament: El web de RTVE inclou sis veus que condemnen la sentència per una font que justifica la independència judicial veneçolana. També descriu la concentració de suport als detinguts fora del Palau de Justícia, de la qual n’informa, exclusivament, des del punt de vista opositor. El Periódico encara porta més enllà aquesta desigualtat informativa i cita fins a set fonts identificables contràries a la sentència mentre que per la part oficialista només cita una frase del que se suposa que és un comunicat del Tribunal Suprem.

En el cas d’Otegi no s’informa de cap reacció contrària a la seva condemna, si bé és possible que se’n publiqués alguna cosa en els dies posteriors –les dinàmiques de la informació internacional, amb cròniques molt més completes en un sol text, són diferents a les d’altres seccions- la idea general és d’aïllament dels processats, sense protestes al carrer, declaracions d’altres formacions o organitzacions. Encara més, l’única font no oficial citada és la de l’associació Veus contra el Terrorisme, que actuava com a acusació particular. Només El País explica, al darrer paràgraf, que “Com era previsible, Bildu no comparteix el contingut de la sentència”. Aquest silenciament dels arguments contra l’empresonament d’Otegi ja va ser objecte d’una altra anàlisi de Mèdia.cat.

3. Informació jurídica o política: Leopoldo López va ser condemnat per, segons el tribunal, haver organitzat i instigat una sèrie de protestes violentes que van provocar la mort de 43 persones i centenars de ferits, a més d’incendis, vandalisme i altres delictes. Però aquest tema es passa per alt als mitjans citats, que només ho comenten de passada, ja que les cròniques se centre en les repercussions polítiques del judici, les declaracions del condemnat i les protestes de l’oposició. De fet, tant El Mundo com RTVE redueixen les acusacions a la marxa del 12 de febrer de 2014 en la que van morir tres persones i de la qual n’era un dels convocants. Curiosament, amb la nova ‘Llei Mordassa’ en una situació similar també podria ser condemnat a l’Estat espanyol.

En el cas d’Otegi, la informació es limitava pràcticament a resumir els arguments de la sentència – sobretot RTVE, que en feia una ressenya exhaustiva- i explicant detalladament les diferents reunions, actes, declaracions -o silencis- considerats delictius. En cap moment s’entra a valorar cap conseqüència política, i més en un moment en que ETA ja havia anunciat l’abandonament de la seva activitat armada i, per tant, hi havia moltes i interessants lectures de les possibles conseqüències d’aquella condemna.