Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquest estiu he subratllat compulsivament Los elementos del periodismo de Bill Kovach i Tom Rosenstiel, fundadors del Comitè de Periodistes Preocupats (Committee of Concerned Journalists). Aquest grup va fer un dels examen més perllongats, sistemàtics i exhaustius sobre la nostra feina i les responsabilitats que comporta explicar el món als ciutadans.

En total, es van convocar 21 fòrums públics on van acudir més de tres mil persones i en els quals es va analitzar els testimonis de més de 300 professionals. D’aquest treball d’investigació surt l’assaig que us recomano amb fervor. Hi ha reflexions sobre la nostra professió que valen molt la pena. Es tracten temes tan nuclears com la verificació, la independència o la vigilància del poder, i no s’està de fer un molt breu recorregut històric sobre l’exercici del periodisme.

M’ha cridat especialment l’atenció el capítol dedicat al naixement del periodisme. Els autors expliquen que tot va començar als cafès d’Anglaterra i als pubs dels Estats Units, on preguntaven als viatgers “què havien escoltat en les seves aventures i els animaven a registrar-ho a quaderns que col·locaven a l’extrem de les barres”. Fins i tot els cafès anglesos s’especialitzaven en un tipus d’informació concreta.

Els primers diaris van néixer a partir de l’intercanvi de notícies que es produïa en aquells locals. A principis del segle XVII alguns impressors van començar a recollir xafarderies, discussions polítiques i novetats que portaven els mariners i ho imprimien en paper, expliquen els autors d’aquest llibre.

El periodisme va néixer als bars i s’ha de fer als bars. Canviïn bars per carrers. Canviïn bars per places. Canviïn bars per barris. Canviïn bars pel que vulguin, però surtin. No n’hi ha prou amb tenir telèfon i connexió internet a la redacció. Les històries tenen rostre, es toquen, s’oloren, se senten. De nou: expliquem històries, tornem als bars i brindem pel periodisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.