Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La intervenció russa en el vesper sirià ha estat vista amb escepticisme si no amb franca hostilitat per la premsa catalana i espanyola. En general han predominat titulars com “¿A qui va bombardejar en realitat Rússia a Síria?” o “Rússia bombardeja per primera vegada els enemics del Govern sirià”. S’ha destacat que els atacs russos no són per combatre el terrorisme sinó “per donar suport al règim”; s’ha afegit sempre la versió del Govern dels EUA en la informació i, com a molt, s’ha inclòs la versió russa en un pla d’igualtat amb la nordamericana. També s’han publicat peces denunciant la mort de civils durant els bombardeigs.

Probablement –aquest observatori no analitza la política internacional, sinó el discurs mediàtic- aquestes informacions són correctes. Es podria argumentar que aquest cop s’està fent una bona cobertura, posant en dubte les versions oficials, posant-les en contraposició amb altres de crítiques i informant amb empatia amb les víctimes de la guerra.

El problema és que aquesta dinàmica només s’observa quan els atacants són percebuts com a enemics dels interessos occidentals. Estats units i els seus aliats –alguns amb tant pedigrí democràtic com Aràbia Saudita o Bahrain- fa mesos que bombardegen Síria, però les informacions sobre el tema a penes han mostrat algun tipus de crítica. En general s’ha informat pràcticament emprant fonts oficials o mediàtiques estatunidenques, poques vegades s’ha posat en dubte els objectius –als titulars sempre es destaca que és l’ISIS– o interessos dels EUA per a fer els atacs i només s’ha informat de les víctimes civils –quan s’ha fet- en paràgrafs interiors i de forma asèptica.

ElPais1-10-15També el llenguatge emprat varia molt en un o altre cas. Només per posar un exemple, el titular de portada de El País feia servir el verb “atacar” per referir-se als bombardeigs russos i “actuar” per als estatunidencs.

Però no només els Estats Units. L’entrada de Turquia en el conflicte el passat setembre va ser –segons desenes d’analistes, corresponsals i actors sobre el terreny- una declaració de guerra contra les milícies kurdes on els atacs contra l’ISIS només eren una excusa per maquillar aquest objectiu. Tot i això, la majoria de mitjans –aquest cop hi va haver més excepcions- van publicar la tesi oficial turca de forma acrítica, equiparant, en els millors dels casos, els bombardeigs contra objectius islamistes i kurds. Ja llavors Mèdia.cat va analitzar-ne la cobertura.